MonPlaneta
L’any hidrològic 2017-18 ha estat humit a Catalunya, sobretot des de finals de l’hivern
  • CA
Embassament de Darnius Boadella | Agència Catalana de l’Aigua

L’any hidrològic 2017-18, que ha transcorregut durant el període comprès entre l’1 d’octubre de 2017 fins a la mateixa data d’enguany, s’ha definit pluviomètricament com a humit, amb un darrer tram de l’hivern i, sobretot, una primavera amb acumulacions d’aigua quantioses que han fet possible la recàrrega total de la majoria dels embassaments de les conques internes. Aquest període va començar amb 391 hm3 d’aigua als embassaments de les conques internes (56% de la seva capacitat) i ha acabat en la mateixa data d’aquest any amb 581 hm3 (84% de la seva capacitat). La pluviometria global de les conques internes en aquest any hidrològic va ser de 763 mm, quan la mitjana de referència és de 708 mm.

La tardor de 2017 va ser, en línies generals, molt seca i que suposava la perllongació de dos anys hidrològics molt secs. Això va provocar un lent però constant descens de les reserves embassades, que va comportar que els embassaments de les conques internes se situessin al voltant del 43% del seu volum. Aquest percentatge hauria estat més baix si no s’hagués disposat de la dessalinització i l’ús de captacions subterrànies que es van recuperar durant la sequera de 2007 i 2008 i que van arribar a aportar més de 100 hm3 en l’àmbit del sistema Ter Llobregat.

A finals de l’hivern, sobretot durant el mes de febrer, es van registrar diversos fronts que van beneficiar la capçalera de la majoria dels rius de les conques internes, sobretot el Llobregat, el Ter i el Fluvià. Aquesta tendència humida es va allargar durant la primavera, amb els mesos d’abril i maig força plujosos, provocant que la majoria dels embassaments del sistema Ter Llobregat assolissin volums per damunt del 90%. L’embassament de Darnius Boadella, tot i no recuperar totalment el volum de reserves, va emmagatzemar prou aigua per satisfer les necessitats de la campanya de reg i les demandes domèstiques. En canvi, els embassaments de Siurana i Riudecanyes van registrar aportacions insuficients per recuperar els seus volums.

Taula comparant l’estat dels embassaments a principis i a finals de l’any hidrològic | Agència Catalana de l’Aigua

Durant els mesos d’estiu, les reserves dels embassaments acostumen a registrar un lent però constant descens de les reserves, atès que és el període de l’any amb majors demandes (campanyes de reg, increment del consum domèstic, major nivell d’evaporació). Tot i això, les capçaleres dels rius Ter i Llobregat van beneficiar-se durant l’estiu d’importants pluges (per damunt de la mitjana), que van mantenir les reserves altes durant la campanya de reg, gairebé sense registrar un descens. Actualment, els pantans del sistema Ter Llobregat estan en ple tècnic i permeten afrontar amb garanties el present any hidrològic.

No ha passat el mateix als dos extrems del país. Darnius Boadella té actualment les reserves al 40% de la seva capacitat, suficient per per garantir les demandes domèstiques per al període de un any, però encara li calen més aportacions per a la campanya de reg de l’estiu de 2019. Pel que fa als pantans de Siurana i Riudecanyes, aquest estan a un baix nivell (17% en conjunt) i caldrà que es produeixin importants pluges en els propers mesos per recuperar els seus volums.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa