Un equip internacional d’investigadors encapçalats per la universitat anglesa de Cambridge han aconseguir reconstruir els camins que ha seguit l’evolució del SARS-CoV-2 des que va començar a infectar humans a la ciutat de Wuhan (Xina) fins la seva arribada a Europa i als Estats Units. Estudiant els primers 160 genomes complets del virus que han estat seqüenciats després d’extreure’ls de pacients humans, els científics han creat un mapa de la propagació original del virus i de les seves mutacions, que el divideixen en diverses soques. Les mostres, obtingudes entre el 24 de desembre de 2019 i el 4 de març de 2020, han demostrat que hi ha tres variants principals del virus, batejades com a A, B i C i que formen grups de “famílies” properes, tal com han explicat els investigadors en un article a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’.
Tal com explica el genetista Peter Forster, primer autor de l’estudi, a la pàgina web de la Universitat de Cambridge, “hi ha massa mutacions ràpides” per reconstuir completament l’arbre del coronavirus. Tot i això, puntualitza, es va fer servir un algorisme matemàtic “per visualitzar simultàniament tots els arbres plausibles”. Aquesta tècnica, que normalment s’ha fet servir per conèixer els moviments dels humans prehistòrics a través de l’ADN, és el primer cop que s’empra per fer-ho amb una malaltia. Així, el tipus A del SARS-CoV-2, suposadament el primer que va començar a afectar als humans, va ser trobat en pacients de Wuhan però, en canvi, no era el més comú a la ciutat. Versions mutages d’aquest primer virus han estat identificades en nord-americans que havien viscut a Wuhan i també a pacients dels Estats Units i a Austràlia.
El tipus B del nou coronavirus, el més habitual a Wuhan, és el que es va propagar pel sud-est asiàtic però, en canvi, no va sortir gaire de la regió ni va mutar gaire, cosa que situa el seu origen a la mateixa ciutat xinesa o bé, segons els científics, resistència a aquesta variant en pacients de fora de la zona. Finalment, la tercera variant, la C, és la més comú a Europa, la descoberta als primers pacients digonisticats al continent.Tot i que no era present a la Xina, també se n’han trobat casos a Singapur, Hong Kong i Corea del Sud. A més, un del primers pacients italians va ser contagiat pel primer pacient alemany mentre que un altre, pel virus que el va infectar, sembla que tenia un virus relacionat amb els que van afectar Singapur. Aquesta investigació ha traçat amb precisió les rutes d’infecció, per les mutacions i les famílies de virus, que han corroborat les suposicions fetes en base als primers casos diagnosticats a cada país.
Entre les conclusions de l’estudi hi ha que la variant A, la més propera als coronavirus dels rats-penats i els pangolins, és la que va iniciar la pandèmia. La B va ser resultat de dues mutacions d’aquest virus original i, d’aquesta segona família, en va sorgir el tipus C. La localització de la variant B al sud-est asiàtic, afirmen, podria venir de l’anomenat “efecte fundador”, un coll d’ampolla genètic que havia començat en un grup d’infeccions petit i aïllat. Tot i això, Forster també apunta que el tipus B podria estar adaptat a la immunologia o les condicions ambientals de la zona i que, en trobar resistència en altres poblacions, podria haver-se quedat reclos. La importància d’aquesta investigació, conclou, és que mostra el camí del virus en l’estadi inicial de la seva propagació, abans que els seus camins evolutius quedessin difuminats pel gran número de mutacions.
