La Xina aterra a Mart

La missió Tianwen-1 col·loca el vehicle d'exploració Zhurong a la superfície del planeta roig, convertint el país asiàtic en el segon a fer-ho després dels Estats Units

El vehicle d’exploració Zhurong, batejat amb el nom del déu xinès del foc, ja és a la superfície de Mart. Després de mesos orbitant el planeta, la missió Tianwen-1 va descendir al planeta roig a última hora divendres passat, convertint la Xina en el segon país, després dels Estats Units, a aconseguir fer-hi un aterratge suau. Tot i que el gegant asiàtic ha fet pública molt poca informació sobre la missió Tianwen-1, sembla que tant la nau com el vehicle d’exploració han estat dissenyats per cartografiar la superfície marciana i buscar signes de vida al planeta.

La missió Tianwen-1 va ser llançada a l’espai el mes de juliol de l’any passat i, amb aquesta aterratge a Mart, certifica un cop més els passos de gegant que ha fet l’Administració Espacial Nacional Xinesa en cosa de molt pocs anys, col·locant-se a l’alçada de les proeses aconseguides pel programa espacial soviètic i la NASA en dècades anteriors. Segons l’agència espacial xinesa, la nau Tianwen-1 ha funcionat “normalment” des del seu llançament i ha recollit “una quantitat enorme de dades científiques” abans d’aterrar a Utopia Planitia, una gran plana glaçada on, el 1976, ja hi va aterrar la sonda nord-americana Viking 2. La NASA, precisament, va felicitar els xinesos pel seu èxit. A través de Twitter, l’administrador associat del Directorat de Missions Científiques de la NASA, Thomas Zurbuchen, va afirmar que “juntament amb la comunitat científica global, espero les importants contribucions que farà aquesta missió en la comprensió de la humanitat del Planeta Roig”.

Tot plegat arriba molt poques setmanes després que la Xina llancés el primer mòdul de la seva estació espacial. Aquest llançament, i la caiguda de restes del coet, van fer ploure crítiques sobre el país per la poca cura que havia tingut a l’hora de calcular on caurien les restes de la seva nau. No obstant això, la cursa espacial xinesa continua a gran velocitat i aconseguint noves fites cada poques setmanes.

Nou comentari