La restauració d’espais naturals pot millorar el seu futur però no eliminarà el mal que s’hi ha fet

Un projecte analitza els beneficis i límits d'aquestes accions després de l'acció continuada dels humans

Un gran projecte de la Universitat Estatal de Michigan (Estats Units) ha examinat els beneficis i límits de les accions de restauració mediambiental en terrenys que els humans han deixat d’explotar. Es calcula que arreu del món hi ha més de 450 milions de quilòmetes quadrats que han estat alterats pels humans –per a cultius, si més no– i que després han estat abandonats. El seu impacte no s’acaba quan les persones marxen, però poden reparar part del dany causat. Fins a quin punt, però? Poden tornar a la normalitat? L’article a la revista ‘Proceedings of the Nacional Academy of Sciences’ que explica els resultats d’aquest estudi aporta algunes respostes: si bé les zones afectades van millorar després dels esforços i els beneficis són clars, la tornada a la seva situació anterior és impossible.

En aquest projecte, es van comparar terrenys que havien estat agrícoles amb altres que no ho havien estat, i treballant per restaurar-los tots dos, es van poder fer una idea de com el seu passat afectava els resultats de les accions. Així van veure com, si els efectes de la restauració superaven àmpliament la degradació patida per l’ús humà, no se’n podien eliminar tots els efectes i van continuar sent diferents de com eren abans de l’arribada dels humans. Tot i això, el projecte pot ajudar a triar bé on i com dirigir aquests esforços de restauració. Com a part de l’estudi, també es van seguir propietats durant anys després a treballs de millora de l’entorn. La seva història era ben coneguda, sabanes dels sud dels Estats Units convertides en camps de blat, cotó i altres cultius que van ser tancades durant la Guerra Freda. Des d’aleshores, aquelles sabanes han esdevingut boscos, i espècies que no hi havien viscut mai els van convertir en el seu hàbitat. La solució, que podia ser contraintuïtiva, va ser talar arbres.

Fer-ho va ser una operació econòmicament sostenible, pel valor de la fusta, i després es van poder veure quins efectes havien tingut tant els esforços de restauració com tots els canvis que havia patit abans aquell territori, amb els resultats esperats, és a dir, que no tot va tornar a ser com abans. Saber-ho pot donar pistes sobre com actuar en el futur i, sobretot, per saber que les nostres accions sobre el planeta no són tan fàcils de contrarrestar sinó que tenen efectes permanents.

Nou comentari