La reforestació massiva que planteja la UE pot fer créixer molt el risc de grans incendis forestals

Plantar 3.000 milions d'arbres, una proposta que forma a part del Green Deal, ha de tenir en compte el canvi climàtic i els escenaris futurs

Els boscos són grans embornals de carboni i contribueixen en gran mesura a compensar l’augment del CO2 a l’atmosfera. Per aquest motiu, les polítiques per conservar-los i restaurar-los tenen un ampli suport com a forma eficaç de combatre el canvi climàtic. La Unió Europea, seguint el full de ruta del Green Deal cap a una descarbonització de l’economia, s’ha compromès a restaurar els hàbitats amb més potencial per captar i emmagatzemar carboni. Entre d’altres, ha apostat per la restauració forestal a través de diferents iniciatives, una d’elles plantar 3.000 milions d’arbres fins l’any 2030.  Un equip format per investigadors i investigadores del CTFC, de l’InBIO/CIBIO – Universidad de Santiago de Compostela, del CREAF i del CSIC adverteix que la reforestació massiva que planteja el Green Deal pot augmentar el risc d’incendi si no es fa seguint una bona planificació i amb criteris científics. L’avís, publicat recentment al Global Change Biology explica que en l’era dels grans incendis forestals, reforestar pot suposar una arma de doble tall per combatre el canvi climàtic. 

Virgilio Hermoso, investigador del CTFC, puntualitza que “no qüestionem l’ús de les plantacions, però l’hem de planificar correctament per no causar l’efecte contrari al que busquem. L’augment de la connectivitat del bosc, a escala de paisatge, juntament amb l’ús de les espècies que s’utilitzen sovint en les plantacions (de creixement ràpid i amb resines inflamables), pot augmentar el risc d’incendi, especialment si no s’acompanya d’una gestió forestal adequada”. En aquesta nova era conflueixen les sequeres prolongades amb condicions meteorològiques de calor extrema o vent que provoquen un increment d’incendis d’alta intensitat, ja evidents a la conca mediterrània, i cada cop més freqüents en altres zones septentrionals d’Europa. Per això, “és fonamental planificar molt bé com i on es faran aquestes plantacions, és a dir, quines espècies i com es gestionaran. Aspectes que són claus si volem ser efectius reforestant i evitar riscos associats a grans incendis forestals”, afegeix Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF i a la unitat mixta InFOREST (CTFC-CREAF). 

L'incendi de la Ribera d'Ebre de 2019  | Jordi Borràs
L’incendi de la Ribera d’Ebre de 2019 | Jordi Borràs

L’alternativa: restaurar altres hàbitats 

Els autors proposen altres alternatives que poden ser tan o més efectives que aquest pla de reforestació massiva. Per exemple, la diversificació d’hàbitats o la recuperació de zones humides i de pastures, sobretot en algunes regions del sud d’Europa. Ambdues accions ajudarien a compensar la pèrdua d’hàbitats, que han patit un fort declivi en les darreres dècades a causa de l’abandonament de terres i de l’expansió forestal, i mantindrien les pràctiques i els paisatges tradicionals i culturals, més resistents al foc. De fet, invertir en la restauració d’aquests altres hàbitats seria més eficient que plantar arbres en les regions més seques i propenses al foc, com la Mediterrània, on la disponibilitat d’aigua és limitada. Hermoso també destaca que “la reforestació a gran escala pot impactar en zones d’activitats agropecuàries tradicionals, provocant-ne l’abandonament o el desplaçament, causar la pèrdua d’altres hàbitats d’importància en la conservació, la propagació d’espècies i plagues invasores i reduir la disponibilitat d’aigua”. 

Malgrat tot, es reconeix que la restauració de boscos plantant arbres o ajudant a la seva recuperació natural contribuirà, sens dubte, a l’estratègia global de mitigació dels impactes del canvi climàtic. Les primeres propostes d’objectius per al conveni sobre la diversitat biològica que s’acordaran el 2021 inclouen la restauració de 350 milions d’hectàrees de terres desforestades i degradades del món. A nivell mundial, s’hauria de donar prioritat a les zones que han estat sotmeses a una pressió de desforestació més elevada durant les darreres dècades, on la inversió serà més eficaç, com ara els tròpics, i sempre tenint en compte que la restauració forestal no pot substituir la reducció d’emissions directes de gasos d’efecte hivernacle, l’acció prioritària i més efectiva per combatre el canvi climàtic. 

Nou comentari