Per primera vegada en vint anys, la lluna més gran del Sistema Solar és a punt de tenir visita. Aquest mateix dilluns, la sonda Juno de la NASA, que viatja entre Júpiter i els seus satèl·lits des de mitjans de 2016, s’aproparà a poc més de 1.000 quilòmetres de la superfície de Ganimedes, el més a prop que hi ha estat cap nau humana d’ençà que la sonda Galileu, també de l’agència espacial nord-americana, hi va ser l’any 2000. Les càmeres de la sonda Juno obtindran fotografies del satèl·lit mentre el seu instrument estudia la composició de la superfície rocosa i la del casquet polar d’aquesta lluna de més de 5.000 quilòmetres de diàmetre i que és més gran que Mercuri, el planeta més petit del Sistema Solar. Ganimedes, a més, és l’únic satèl·lit conegut que té camp magnètic propi, cosa que fa que, al voltant dels pols nord i sud de la lluna, hi hagi aurores semblants a les de la Terra.
Aquesta lluna és, essencialment, un gran nucli de ferro cobert de roca i, encara més amunt, una capa de gel molt gruixuda. A més, també té una atmosfera molt lleugera formada per oxigen i, sota el gel, hi podria haver un oceà, com passa a altres llunes de Júpiter que estan sent estudiades per la seva possibilitat d’acollir o de poder acollir vida. La diferència entre regions més clares i més fosques del gel, precisament, és una de les coses que es vol estudiar, ja que podrien indicar diferències en la puresa d’aquest glaç i, coneixent la seva composició, es podria entendre millor com es va formar i quins processos tenen lloc sota la superfície. De moment, la sonda Juno farà servir tres càmeres per aconseguir la major quantitat d’informació possible, que s’afegirà a la de les sondes Voyager i Galileu, en un pas molt proper però rapidísím, a uns 19 quilòmetres per segon, durant el qual mirarà d’obtenir tantes dades com pugui.
