Arreu del món hi ha milions de persones que pateixen sinusitis constantment, i no només s’han d’enfrontar a les incomoditats de tenir el nas tapat o mal de cap sinó que sovint tenen problemes de concentració i fins i tot depressió o altres símptomes més relacionats amb el cervell que no pas directament amb el nas. Una nova investigació, publicada a la revista ‘JAMA Otolaryngology-Head & Neck Surgery’ i elaborada per un grup d’experts de l’Escola de Medicina de la Universitat de Washington, als Estats Units, ha trobat per primera vegada la relació entre la inflamació dels sins i alternacions de l’activitat cerebral, concretament amb les xarxes neurals que modulen la cognició, la introspecció i la resposta a estímuls externs.
La sinusitis crònica afecta una quantitat prou significativa de la població i pot necessitar tractament amb antibiòtics durant anys. Els cicles d’inflamació i cicatrització endureixen els teixits i poden arribar a requerir cirurgia i, tot i així, els símptomes poden continuar. Els investigadors van fer servir una base de dades oberta que els va permetre identificar 22 persones amb inflamació moderada o severa dels sins, i els seus escàners cerebrals van detectar un funcionament reduït de la connectivitat en la xarxa frontoparietal, que controla funcions executives, l’atenció i la resolució de problemes; un augment en la connectivitat de dos nodes que controlen l’autoconsciència i que s’activen quan es pensa. També es va detectar una caiguda de l’activitat de la xarxa que detecta i integra els estímuls externs, la comunicació i els comportaments socials. Les diferències anaven en relació directa amb el nivell de la inflamació, tot i que les proves de comportament i cognitives als pacients no van detectar dèficits significatius. Això vol dir que les sensacions subjectives de pèrdues d’atenció, dificultats per pensar o per llegir que pateixen les persones amb sinusitis crònica poden estar associades a canvis subtils en el cervell i que, si aquest problema de salut no es tracta adequadament, l’empitjorament de les funcions cerebrals acabi sent significativa.
Els descobriments fets per aquest estudi podrien iniciar la investigació de nous tractaments per a aquest problema, examinant els cervells d’aquests pacients i veient si el tractament habitual restableix l’activitat cerebral normal, a més de buscar marcadors o molècules relacionades amb la inflamació. L’objectiu, al final, no és només tractar els símptomes més evidents d’una malaltia sinó, d’una manera més àmplia, el patiment dels pacients.
