Un estudi de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC) del Consell Superior de Investigacions Científiques (CSIC), amb la col·laboració de la Universitat de Tsinghua a Pequín i les Universitats de Pennsilvània i Purdue als Estats Units, han descrit el mecanisme de formació d’una molècula molt antioxidant a les cèl·lules.
La recerca, publicada a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Science’ (PNAS), contribueix a una major comprensió de l’efecte antioxidant dels composts disulfurs de cisteïna, així com de la formació d’àcid sulfènic, com a potent antioxidant. Concretament, els científics han determinat que el disulfur de cisteïna, un dels antioxidants que es formen de manera natural a la cèl·lula, es converteix en un antioxidant molt més potent, l’àcid sulfènic, quan reacciona amb un radical hidroxil, que és per la seva part una de les molècules més oxidants de la cèl·lula.
Els antioxidants, com la vitamina C, E o el glutatió, són substàncies capaces de prevenir o retardar l’oxidació d’altres molècules com els lípids, les proteïnes o els àcids nucleics. El paper principal de les substàncies antioxidants és protegir les cèl·lules de l’efecte nociu dels radicals lliures, molècules responsables d’alterar els organismes vius que acceleren l’envelliment i contribueixen al desenvolupament de malalties, com el càncer, el Parkinson o l’Alzheimer, entre altres.
“Els radicals lliures i les espècies oxidatives de l’oxigen (ROS, per l’anglès) es generen de manera natural en el metabolisme cel·lular i no sempre tenen un paper negatiu, perquè intervenen també en la correcta comunicació cel·lular. No obstant això, com en tots els sistemes biològics, les cèl·lules també necessiten mantenir un equilibri entre la producció de radicals lliures i la seva eliminació”, explica Ramon Crehuet, investigador de l’IQAC-CSIC. “Per això és molt important la funció dels compostos antioxidants, ja que eviten l’increment de l’activitat oxidativa a l’interior de la cèl·lula, que en provoca un canvi estructural i funcional i n’accelera l’envelliment i afavoreix la mort cel·lular”, subratlla Crehuet.
“Aquests resultats ens ajuden a entendre millor el paper antioxidant d’aquests compostos i a conèixer una nova línia de defensa contra els radicals lliures”, assenyala un altre dels coautors de l’estudi, Josep M. Anglada, de l’IQAC-CSIC.
