Investigadors de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i del Centre de Recerca Biomèdica CELLEX, en col·laboració amb científics de la Universitat de Sydney, la Universitat de Londres i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, han identificat en un estudi amb ratolins una proteïna que és fonamental per garantir la recuperació i regeneració adequades després de la cirurgia hepàtica o del trasplantament de fetge.
El treball, liderat pels professors del Departament de Biomedicina Carles Rentero i Carles Enrich, ha demostrat que la regeneració del fetge després d’una resecció -operació que consisteix a treure una part de l’òrgan- no es produïa en ratolins sense la proteïna Annexina A6. Aquests resultats, publicats a la revista Hepatology, podrien tenir implicacions en l’estratègia terapèutica futura per abordar el dany hepàtic.
Els autors han assenyalat que la investigació és «altament rellevant» per al nombre creixent de pacients que pateixen trastorns hepàtics greus a tot el món. Per a aquestes patologies, l’única cura és un trasplantament de fetge, generalment parcial, i que després l’òrgan es reconstrueixi d’una manera completa i saludable. El fetge dels mamífers té una gran capacitat per regenerar-se després d’una resecció, un traumatisme o una intoxicació però també en determinades situacions fisiològiques, com l’embaràs o la lactància. Aquesta característica del fetge és la base de l’èxit del trasplantament a partir de donant viu.
En aquest estudi, els investigadors han estudiat en ratolins la funció d’AnxA6, una de les proteïnes més abundants del fetge. «Es tracta del primer estudi que identifica la funció d’aquesta proteïna al fetge in vivo, ja que es coneix molt poc la seva funció tant en processos fisiològics com de malaltia», explica Carles Enrich.
Els resultats mostren com la regeneració d’aquest òrgan després de la resecció hepàtica no es produïa en ratolins sense aquesta proteïna, fet que provocava la mort dels animals. Això es va associar amb una caiguda irreversible dels nivells de glucosa en sang, un element fonamental en el funcionament hepàtic.
«Per reconstruir un fetge sa després d’una resecció, procés denominat regeneració hepàtica, el romanent de l’òrgan ha d’assumir les moltes funcions crítiques que té, com per exemple mantenir els nivells de glucosa a la sang entre els àpats. Perquè tingui lloc aquesta regeneració, el múscul ha de descompondre proteïnes per proporcionar els seus constituents bàsics, els aminoàcids, de manera que les cèl·lules del fetge puguin captar i utilitzar aquestes molècules per elaborar glucosa», explica Carles Rentero.
En aquest sentit, els investigadors van descobrir que els ratolins sense AnxA6 no tenien unes molècules bàsiques per engegar l’elaboració de glucosa. «L’estudi mostra que els transportadors SNAT4, unes proteïnes de la membrana cel·lular encarregades de captar aminoàcids, no apareixen a la superfície de les cèl·lules del fetge d’aquets ratolins, cosa que impossibilita la captació d’aminoàcids fonamentals com l’alanina de la sang, i per tant la producció de glucosa», detalla Carles Enrich. «Sorprenentment —continua l’investigador—, la reinserció al fetge d’AnxA6mitjançant teràpia gènica o l’aportació de glucosa a la beguda dels ratolins després de la cirurgia va restablir la supervivència d’aquests animals».
Segons els investigadors, aquests resultats obren tot un ventall de possibilitats al voltant de si l’AnxA6 o la glucosa en sang poden tenir un paper en la millora de la regeneració del fetge i en l’alleugeriment de la insuficiència hepàtica en diferents condicions patològiques. «Aquest treball podria tenir a la llarga un impacte clínic, ja que podria canviar els protocols mèdics d’actuació durant un procés de dany hepàtic. No obstant això, encara és molt especulatiu i, ara mateix, no és més que una possibilitat que s’hauria d’investigar», explica Carles Rentero. Aquesta publicació és la culminació de set anys de recerca i d’una estreta col·laboració al llarg de més de vint anys.
