El Hubble observa la desintegració d’un asteroide

A causa de la llum del Sol, l'objecte acaba girant sobre sí mateix, alliberant pols i petites roques en un procés que el durà a la desaparició

Gault

L’asteroide Gault amb les dues cues de pols que deixa al seu darrere en desintegrar-se lentament | NASA, ESA, K. Meech i J. Kleyna (Universitat de Hawaii) i O. Hainaut (Observatori Austral Europeu)

El Telescopi Espacial Hubble ha obtingut imatges d’un petit asteroide que està girant sobre ell mateix a tanta velocitat que està alliberant part del material que el forma. Gràcies a aquest projecte conjunt de la NASA i l’Agència Espacial Europea, podem veure dues cues estretes, semblants a les d’un cometa, que surten de l’asteroide Gault i que mostren que s’està desintegrant lentament. Descobert el 1988, aquest asteroide medeix uns quatre quilòmetres d’ample i havia estat observat en diverses ocasions, tot i que aquest procés de desintegració no s’havia vist fins ara i permetrà que els astronoms observin la seva composició sense que faci falta enviar-hi una nau.

Gault, a uns 344 milions de quilòmetres del Sol, és el segon asteroide la desintegració del qual es relaciona directament amb el que els científics anomenen l’efecte YORP (Yarkovsky–O’Keefe–Radzievskii–Paddack, els científics que el van descobrir). Quan la llum del Sol escalfa un asteroide, la radiació infraroja que s’escapa de la seva superfície té un impuls lleugerament angular i crea una petita torsió que fa que l’asteroide comenci a girar cada vegada més ràpid. Arribats al punt en què aquesta força és més gran que la gravetat que manté unit l’asteroide, la seva superfície es desestabilitza i hi poden haver corriments de terra que envien pols i roques a l’espai.

El Telescopi Espacial Hubble vist des del transbordador espacial Atlantis

El Telescopi Espacial Hubble vist des del transbordador espacial Atlantis | NASA

En declaracions publicades a la web de la NASA, Olivier Hainaut, de l’Observatori Austral Europeu, explica que “només calia mirar la imatge de les cues, podem veure tots els grans de pols ben ordenats per mida. Els grans -de la mida de partícules de sorra- són més a prop de l’objecte i els més petits -de la mida de grans de farina- són més lluny perquè la pressió de la llum del Sol les empeny més ràpid. Controlar l’activitat recent de l’asteroide Gault ha estat una investigació forense astronòmica on s’han involucrat telescopis i experts de tot el món.

La primera pista la va obtenir el telescopi ATLAS de Hawaii (Estats Units) el passat 5 de gener, i poc després dos telescopis més van detectar la presència de la segona cua de l’asteroide. Segons sembla, aquests dos esdeveniments van tenir lloc entre finals d’octubre i finals de desembre de 2018, i es va calcular que el seu període de rotació era d’unes dues hores, el límit a partir del qual l’asteroide hauria començar a desintegrar-se. Que les cues siguin primes sembla indicar que la pols es va alliberar en períodes de temps curts i que la més gran d’elles fa uns 800.000 quilòmetres de llarg i uns 4.800 quilòmetres d’ample, mentre la llargada de la cua curta és d’uns 200.000 quilòmetres.

Nou comentari