La pandèmia global de COVID-19 ha demostrat que el món, o una gran part d’ell, pot “actuar amb la força necessària” per enfrontar-se a un problema d’abast mundial, i el canvi climàtic és una emergència “tan important” com el coronavirus. Així s’ha expressat l’activista climàtica Greta Thunberg que, malgrat rebre menys atenció mediàtica que al 2019 a causa de l’aparició i expansió del SARS-CoV-2, continua explicant a tothom qui la vulgui escoltar que cal prendre mesures dràstiques i immediates per no deixar les generacions futures amb un problema que ja sigui impossible de solucionar. Durant els darrers dies, Thunberg, que va saltar a la fama mundial el 2018 per les seves accions exigint que els governs mundials es prenguessin seriosament l’horitzó terrible que es comença a dibuixar davant nostre, ha compartit les seves opinions sobre el canvi climàtic i els darrers esdeveniments mundials a Sveriges Radio (Ràdio Sueca) al seu país i, també, en una entrevista en exclusiva a la cadena britànica BBC.
Pel que fa a l’emergència climàtica, Thunberg ha opinat que els canvis a la vida diària a causa de la pandèmia no tenen gaire a veure amb les accions extremes que caldrien per aturar l’escalfament global. “La tragèdia del corona no té efectes positius a llarg termini en el clima a part d’una sola cosa: el coneixement sobre com hauries de percebre i tractar una emergència”, ha dit, explicant que, això sí, la pandèmia ha fet que gran part del món prengués mesures potents amb una gran rapidesa. En casos així, afirma, “totes les parts de la societat s’uneixen i els polítics posen les seves opinions a un costat i cooperen pel bé superior de tothom”, malgrat que, evidentment, no ha estat així a tot arreu. I fins i tot per a qui ho ha fet, Thunberg té un missatge contundent. Durant la pandèmia, diu, els polítics i empresaris, qui té el poder, s’ha afartat d’afirmar que “no es pot posar preu a una vida humana”… però als milions que moren cada any a causa de la pol·lució “sí que hi podem posar preu” perquè “van morir per raons errònies a parts errònies del món”.
Així doncs, Thunberg diu que el món ha d’aprendre de les lliçons del coronavirus i enfrontar-se a l’amenaça del canvi climàtic amb la mateixa urgència. Cap “pla de reconstrucció verd”, afirma, resoldrà aquest problema tot sol, especialment en un moment on s’està arribant a un “punt social crític” on no només hi ha l’emergència climàtica sinó, per exemple, el moviment Black Lives Matter. “La gent comença a adonar-se que no pode continuar mirant cap una altra banda, no podem continuar escombrant aquestes injustícies sota l’estora”. En aquest sentit pensa que, per a moltíssima gent, el confinament ha estat un moment on relaxar-se i pensar per ella mateixa o informar-se ja que, com també ha recordat, “el nivell de coneixement i comprensió fins i tot entre la gent que és al poder és molt, molt baix, molt més baix del que un es pdoria imaginar. Per exemple, tot i que la reducció necessària d’emissions d’efecte hivernacle requereix canvis profunds del nostre estil de vida, especialment als països desenvolupats, els seus líders no tenen valor per fer-ho i “simplement s’abstenen d’informar de les emissions o les traslladen a algun altre lloc”. És per això, continua, que el llenguatge per parlar sobre el canvi climàtic i la transició energètica s’ha pervertit: “‘verd’, ‘sostenible’, ‘emissions zero’, ‘respectuós amb el medi ambient’, ‘orgànic’, ‘lliure de fòssils’ són, avui, tan mal emprats i rebaixats que han perdut gairebé tot el seu significat”, exclama.
Thunberg, doncs, continya sent molt pessimista pel que fa al futur. Fins i tot si els països compleixen els compromisos a què han arribat, cosa que dubta, les emissions continuaran fent pujar la temperatura global entre 3 i 4 graus, una situació “catastròfica”. I va més enllà: l’única manera d’evitar-ho és trencar tots aquests pactes i contractes, ja que “la crisi climàtica i ecològica no es pot resoldre en els sistemes polítics i econòmics actuals”. “No és una opinió, és un fet”, rebla. I d’aquí és d’on ve la seva esperança, en els grans moviments que lluiten cada dia contra les injustícies arrei del món. Els més importants a dia d’avui, com Black Lives Matter, per a ella són signes d’un “despertar” de la gent, que comença a “entendre que realment pot marcar la diferència”. “La Humanitat encara no ha fracassat”, conclou, però “la natura no negocia”. “Fer tant com poguem ja no és suficient, ara hem de fer el que sembla impossible. I això depèn de tu i de mi perquè ningú no ho farà per nosaltres”.