El Govern referma el compromís de compatibilitzar la ramaderia de muntanya i la conservació de l’ós

Des de l’inici del projecte europeu Piroslife l’any 2015, s’han invertit 1,7 milions, dels quals un 35% en prevenció de danys a la ramaderia i un 29% a equips de seguiment de l’os i suport a la ramaderia

Óssos al Pirineu

Óssos al Pirineu | Departament de Territori i Sostenibilitat

El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, ha defensat avui el projecte de consolidació de l’os al Pirineu, com una “aposta doble del Govern per la biodiversitat i la convivència amb l’activitat humana”. Durant una roda de premsa, Miralles ha posat en valor “la valuosa feina feta al voltant del projecte Piroslife” de consolidació de l’os al Pirineu central, que a més de la Generalitat implica el Conselh Generau d’Aran, la Fundación Oso Pardo, Forestal Catalana i la Universitat de Lleida, des del 2015. Miralles ha reconegut que “la presència de l’os significa una molèstia addicional per al sector ramader afectat”, perquè obliga a retornar a la vigilància i protecció del ramat, un hàbit que s’havia abandonat pràcticament en els últims 30 anys, però ha recordat que “des del Govern es treballa per la cohabitació entre aquesta espècie i la ramaderia”. Amb tot, ha dit que “els danys provocats per la fauna salvatge no són el principal problema de la ramaderia de muntanya, sinó que s’afegeix a la resta de problemàtiques que viu el sector” i ha recordat l’esforç que la Generalitat i els socis del projecte Piroslife estan duent a terme per implementar mesures preventives i per compensar pèrdues en el ramat vinculades a la convivència amb l’os.

Ferran Miralles ha explicat que el Piroslife és un projecte impulsat per la Comissió Europea en el marc dels programes Life-Natura, que contribueix a l’aplicació de la directiva comunitària relativa a la conservació de la natura per a mantenir i millorar els hàbitats naturals i les espècies animals i vegetals d’interès comunitari dins dels espais designats dintre de la Xarxa Natura 2000. El projecte compta amb un pressupost global de gairebé 2,5 milions per desenvolupar diverses accions vinculades a la consolidació de la població d’ossos al Pirineu central, el 75% aportat per la Unió Europea. De moment, en els 4 anys en marxa del projecte, i fins al 31 de maig, s’han invertit 1,7 milions, el 71% del total, i la majoria dels quals destinats a la ramaderia. A banda del finançament que prové del Piroslife (el 25% del qual cobert pels socis del projecte), durant el període d’aquest projecte, hi ha hagut aportacions addicionals per part de la Generalitat de l’ordre de 200.000 euros. L’any 2019, quan acabi el suport del programa Life, la Generalitat s’ha compromès a mantenir l’esforç en matèria de prevenció i de gestió de l’os, com a mínim, en els nivells dels darrers anys. També està previst culminar el traspàs de competències en gestió de fauna al Conselh Generau d’Aran. El cost global del dispositiu s’estima en 500.000 euros/ l’any.

El 2017 les indemnitzacions a ramaders per danys de l’os van representar 33.000 euros, i 10.000 euros el 2016. També el Parc Natural de l’Alt Pirineu atorga ajuts al sector ramader i al foment de la ramaderia extensiva. Enguany, d’un pressupost de prop d’1,5 milions, hi ha dedicat 428.503 euros, gairebé un terç del total. A banda de les indemnitzacions i ajuts, Catalunya, a diferència d’altres territoris, ha posat en marxa un dispositiu de prevenció dels danys, amb un equip tècnic a la Val d’Aran i el Pallars Sobirà. Entre les mesures preventives impulsades, l’agrupament de ramats d’oví és dels que presenta uns millors resultats. El 2017, els ramats no protegits o protegits de forma incorrecta han tingut 20 vegades mes depredacions que els ben protegits. Així, els ramaders d’oví, els més vulnerables, en zona de presència permanent de l’os, poden acollir-se a un servei que ofereix la Generalitat de vigilància gratuïta les 24 hores al dia durant els 5 mesos que el bestiar puja a les quotes més altes de muntanya. En alguns casos, els ramaders fan torns per suplir el dia de descans del pastor.

El sistema de vigilància compta amb la presència de pastors i ajudants durant tot el dia, incloses les hores nocturnes, en què el bestiar queda tancat en pletes electrificades, protegit per gossos i al costat del refugi del pastor. A banda, inclou altres actuacions, com l’arranjament de cabanes per als pastors, trasllat de barracons i cabanes prefabricades, compra de sistemes elèctrics autònoms, mobiliari i utensilis. Així mateix, el bestiar d’oví agrupat, disposa, a més, d’una assegurança gratuïta per a accidents i altres danys que pugui patir mentre sigui a muntanya. Pel que fa a bestiar gros (vaques i eugues), la Generalitat contracta personal de suport per a la vigilància i detecció de possibles incidències, tot i que és molt menys vulnerable davant de la presència de l’os i els danys habitualment són petits.

Davant la conducta anòmala de l’ós Goiat, aquest any es va posar en marxa un dispositiu especial per foragitar l’animal, en primer lloc, i es va encarregar una valoració tècnica sobre caràcter problemàtic de l’exemplar sense descartar cap escenari, inclòs el de la seva extracció del medi. Miralles ha sentenciat que la presència de l’os al Pirineu “no té volta enrere i un sol exemplar no pot posar en perill la feina de 20 anys”. La decisió del futur de Goiat, ha recordat Miralles “no es prendrà en calent sinó en base a una avaluació tècnica que s’està elaborant” i a un “Protocol d’intervenció i gestió d’ossos problemàtics” consensuat pel conjunt d’administracions. El Departament ja va exposar el passat mes de juliol la voluntat d’extreure aquest exemplar del medi, tot i que primer cal l’avaluació tècnica i jurídica en què s’està treballant. Per això, a nivell tècnic s’està treballant per consensuar un protocol per catalogar objectivament els exemplars d’ossos problemàtics, inclosos aquells que ho siguin per la seva conducta predadora, consensuat per totes les administracions implicades, que sigui la referència a l’hora de prendre decisions.

Un dels principals punts del nou protocol és la inclusió, entre les tipologies d’ossos problemàtics, de la figura “d’os altament depredador”, que causa conflictes anòmals amb la ramaderia. L’altra és el tractament diferenciat que es vol donar als ossos reintroduïts (on hi ha un plus de responsabilitat i gestió) respecte dels nascuts als Pirineus. En aquest procés, la voluntat és dialogar i consultar a totes les administracions a què pertoqui i experts en la gestió de l’os. L’important, a efectes de coordinació, és que a tot el vessant sud dels Pirineus es treballi amb el mateix criteri d’intervenció i no s’hagi de debatre cas a cas i amb totes les administracions implicades, cada cop que es donin les condicions objectives per intervenir .

Euga morta per l'ós Goiat a la Vall d'Aran

Euga morta per l’ós Goiat a la Vall d’Aran | Conselh Generau d’Aran

Des que el 1996, Europa va voler posar fre a la imminent extinció de l’os al Pirineu, França ha alliberat 8 exemplars (2 mascles i 6 femelles) i Catalunya un altre el 2016: Goiat. Progressivament, aquest exemplar, que es troba en tot moment localitzat per un collar de seguiment GPS, ha mostrat una conducta predadora anòmala, en tant que ha demostrat una certa atracció cap al bestiar equí. La predació de l’os sobre bestiar equí és poc usual i excepcional i, quan es dona, acostuma a afectar poltres de pocs dies. Aquest no és un cas únic (es té notícia d’un altre cas a Itàlia), però sí excepcional. Un equip expert integrat per tècnics és l’encarregat de desplaçar-se al lloc dels fets, davant qualsevol avís d’incident, fer una inspecció visual, recollir mostres, i analitzar-les, per tal d’acreditar la implicació dels ossos en qualsevol atac a bestiar. Així, per determinar l’autoria de la mort, a més del seguiment de l’animal mitjançant el senyal GPS (en el cas de Goiat), també es valora la presència d’hematomes i altres indicis i lesions al cos dels animals morts, que indiquen que eren vius en el moment de la predació.

Pel que fa a Goiat, que es troba a França des de mitjans de juliol, des del mes d’abril i fins al 31 d’agost, aquest equip ha registrat 27 atacs d’aquest exemplar (12 a Catalunya i 15 a França). En total, en aquest període ha provocat la mort de 22 ovelles, 9 cavalls, 1 cabra, i com danys en 8 ruscs. Tanmateix, els experts coincideixen a dir que Goiat és predador sobre bestiar, però no agressiu cap a les persones. Pel que fa a la bateria del collar localitzador GPS de Goiat, que està a punt d’esgotar-se, s’ha procedit a programar l’emissor al mínim mentre estigui a França, per economitzar la bateria. S’intentarà canviar quan torni a l’Aran.

A mitjans dels anys 90 l’os bru va estar a punt d’extingir-se dels Pirineus, amb només un reducte de població a la zona atlàntica, entre França, Navarra i l’Aragó. Per evitar-ho, la Unió Europea va impulsar un programa LIFE, coordinat entre França i Espanya, amb Navarra, Aragó i Catalunya, que va comportar l’alliberament de 3 ossos als Pirineus centrals per avaluar la seva adaptació al medi i testar els mètodes de translocació. En concret, l’any 1996 es van introduir dues femelles i el 1997, un mascle, en Pyros, tots procedents d’Eslovènia. La selecció es va fer d’acord amb estudis que demostren que els ossos balcànics, del sud d’Escandinàvia i els del sud i sud-oest d’Europa pertanyen a una única línia genètica, que s’explica pel fet que es va produir un refugi durant l’última glaciació al sud d’Europa. Aquests exemplars es van adaptar i van tenir cadells a la zona. L’Estat francès, en col·laboració amb Andorra i Espanya, va alliberar 5 nous ossos l’any 2006, 4 femelles i 1 mascle, Balou, que va morir per l’impacte d’un llamp el 2014. El darrer alliberament va ser el de Goiat, l’any 2016, per part de la Generalitat. Fins al moment, el programa de recuperació de l’os als Pirineus centrals ha estat un èxit i de 3-4 exemplars autòctons al Pirineu occidental en 1990 s’ha passat a 43 exemplars identificats el 2017, principalment al Pirineu central.

Comentaris

    Jo 15 de Setembre de 2018 2:53
    Això, el reciclatge i la 6/49 deuen ser les úniques competències de la Generalitat.
    Josep Pardissa 15 de Setembre de 2018 7:51
    Anar al Pirineu es perillós per que l'ós es criminal, i matarà nens si se'ls troba. Al Canadà cada any els guardes forestals, amb rifle maten més de 12 ossos i els ossos maten a més de 5 nens, i aqui la festa es la festa. Per cert, l'abandonament de la pastura d'alta muntanya es una realitat i el gran victoria del Deperatment de Territori abandonat i la sostenibilitat dels ossos

Nou comentari