Per celebrar el Dia Mundial de l’Alimentació, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va organitzar, al Palau de la Generalitat, la II Jornada per a l’aprofitament dels aliments i la reducció de les pèrdues i el malbaratament. Cap a un sistema alimentari sostenible”. La jornada va comptar amb la col·laboració de l’Agència de Residus de Catalunya, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, la Institució Catalana d’Estudis Agraris i l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació. Durant la jornada es va presentar l’informe del Consell Assessor del Desenvolupament Sostenible “Mengem Futur” i es va debatre sobre el repte del sector agroalimentari en l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. La trobada també va permetre conèixer els avenços en la quantificació de les pèrdues i el malbaratament alimentari a Catalunya i compartir experiències internacionals i catalanes en la prevenció i reducció de les pèrdues alimentaries al sector primari.
La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, va fer la cloenda d’aquesta jornada subratllant la importància de celebrar el Dia Mundial de l’Alimentació. Jordà va voler recordar la responsabilitat de garantir l’accés dels ciutadans a una alimentació suficient, sana, segura i de qualitat. En aquest sentit va explicar que el Govern assumeix el compromís “d’avançar cap a un sistema alimentari més sostenible basat en l’economia circular al territori aplicant polítiques agroalimentàries que s’executin amb una cogestió compartida amb els actors implicats”. La reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari és un repte que cal afrontar per tal d’avançar cap a un sistema alimentari productiu, sostenible, resilient, saludable, responsable i d’accés universal. En aquest punt, Jordà va insistir en la importància de sumar esforços per reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari: “productors d’aliments, sector primari, indústria agroalimentària, administracions públiques i tota la societat, tenen molt a aportar a aquest debat i un paper rellevant per afrontar aquest repte.” Precisament per sumar aquests esforços el Departament d’Agricultura compta amb el Consell Català de l’Alimentació que permetrà liderar, de manera transversal i conjunta, aquest debat per definir i compartir, amb els diversos actors del sistema alimentari català per acabar finalment en el Pacte Nacional per l’Alimentació a Catalunya. Aquest pacte fixarà els objectius estratègics i les línies d’actuació prioritàries sobre el futur de l’alimentació.
A la jornada es va presentar l’informe ‘Mengem futur. Per un sistema alimentari productiu, sostenible, resilient, saludable, responsable i d’accés universal a Catalunya’, que ha estat elaborat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, adscrit al Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. La redacció de l’informe va comptar amb la participació de destacats experts en matèria alimentària i va ser dirigit per tres consellers del CADS: Carles Ibáñez, investigador i coordinador de l’Àrea d’Agrosistemes i Medi Ambient de l’Institut de Recerca en Tecnologia Agroalimentària, Joan Vallvé, ex-conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, i Montserrat Viladrich, catedràtica del Departament d’Administració d’Empreses i Gestió Econòmica dels Recursos Naturals de la Universitat de Lleida.
Viladrich va ser l’encarregada de presentar l’informe a la jornada. ‘Mengem Futur’ proposa l’elaboració d’un Pacte nacional per a la política alimentària i l’adopció d’una estratègia alimentària interdepartamental, que s’emmarca en el compromís pel compliment de l’Agenda 2030. L’informe proposa seguir treballant per una alimentació suficient, nutritiva i segura d’acord amb les necessitats i preferències alimentàries per a una vida activa i saludable. El director del CADS, Arnau Queralt, va destacar que l’informe es va elaborar amb l’esperit transversal de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2015 amb l’objectiu d’estimular l’acció en cinc esferes d’importància crítica: les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i el partenariat. Queralt va remarcar que “l’alimentació és un exemple del que significa l’Agenda 2030 ja que estem obligats a fer un relat transversal per tal que tothom es senti corresponsable de la política alimentària del país i emprengui accions amb un esperit transformador”. També va detallar com s’està aplicant l’Agenda 2030 a nivell català amb la corresponent adaptació al Pla de Govern i a les diverses agendes departamentals. Queralt va avançar que l’esborrany del Pla de l’Agenda 2030 a Catalunya ja preveu, de moment, 750 compromisos.
La voluntat del Departament d’Agricultura és fomentar la implicació del sector i que els agents de les diferents baules de la cadena alimentària treballin de manera coordinada i col·laborativa per reduir el malbaratament. A Catalunya, segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, el malbaratament alimentari a les llars, comerços al detall i la restauració va ser de 262.471 tones anuals que equival a un 7% dels aliments adquirits. El Departament promou la prevenció del malbaratament a Catalunya i, especialment, en els seus àmbits de treball. I és que un terç de la producció global d’aliments es desaprofita i es malbarata generant greus impactes socials, ambientals i econòmics. El malbaratament es produeix en totes les fases de la cadena alimentària, des de la producció primària fins a les llars, i s’associa a una gran diversitat de causes. Això fa imprescindible la implicació de tots els agents en la seva anàlisi i la resolució. El Pacte Nacional l’Alimentació a Catalunya farà front a reptes tan importants com, entre d’altres, el de la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari i per això, unes de les 4 comissions del Consell Català de l’Alimentació és la Comissió de Malbaratament i Sostenibilitat.
