L’ús del georadar ha permès la descoberta de 2,5 hectàrees d’una gran ciutat ibera soterrada al municipi de Banyeres del Penedès. Es tracta d’una població d’una importància comparable a la d’Ullastret, el major nucli urbà dels ibers descobert fins ara a Catalunya. La troballa s’ha fet en el marc del projecte de recerca liderat pels professors de la UB Joan Sanmartí i Jaume Noguera i per Maria Carme Belarte. Els resultats de la prospecció geofísica, realitzada per l’empresa SOT Prospecció Arqueològica i dirigida per Roger Sala, mostren bona part d’una ciutat amb una estructura viària força regular formada per uns carrers aproximadament paral·lels i amples, creuats perpendicularment per unes vies més estretes. Fins ara s’han identificat uns 200 recintes, amb places, edificis singulars, muralles, torres i un gran fossat. Hauria estat la gran ciutat de la Cessetània oriental, territori habitat per la tribu ibèrica d’aquest nom, els cessetans, que vivien a la zona entre el massís de Garraf i el coll de Balaguer, i que tenien la seva gran capital a Kesse, l’actual Tarragona. Ja unes excavacions preventives als anys 80 i 90 van apuntar la possible existència del gran assentament que ara mostra el georadar, un sistema que identifica les diferents propietats electromagnètiques dels materials del subsòl. Pel que fa la cronologia, la recollida de material ceràmic superficial i els antics treballs d’excavació indiquen que ja existia un nucli de població en el segle VI aC, que va perdurar fins entorn l’any 200 aC, quan fou abandonat en relació amb la Segona Guerra Púnica o les revoltes indígenes immediatament posteriors.
|
