El control de les aigües residuals pot donar una instantània molt precisa de l’estat de salut de la població, tot i que sigui d’una maenra genèrica. Del consum de drogues als virus, tot pot ser trobat a les aigües que arriben a les plantes de tractament, i cada dia són més els països que les fan servir per controlar l’abast de la pandèmia de Covid-19. Un article publicat a la revista ‘Nature’ en parla, posant l’exemple de Sud-àfrica, on s’està treballant per implementar aquest sistema. De fet, però, i segons la Universitat de Califòrnia – Merced, hi ha més de 2.200 punts de control a 54 països que es dediquen a monitoritzar la presència del SARS-CoV-2 entre la població, entre els quals hi ha Catalunya. Tot plegat, és clar, no es pot fer a qualsevol país, perquè n’hi ha que tenen mancances en el servei de distribució i de tractament d’aigües, per exemple.
El fet, però, és que les anàlisis d’aigües residuals poden detectar la presència del virus entre una i dues setmanes abans de l’aparició dels símptomes i, per tant, poden donar dades molt valusoses de la futura aparició de brots localitzats, permetent a les autoritats prendre les mesures i dirigir els recursos necessaris per contenir-lo abans, fins i tot, que aparegui, juntament amb totes les altres dades que es puguin recollir dels hospitals i la resta d’administracions sanitàries. Amb el control de les plantes de tractament, però, tot això podria canviar i tenir una eina molt útil. Tot això, és clar, té limitacions: l’àrea de servei d’una depuradora, per exemple, pot facilitar o dificultar la localització d’un nou brot, però pot permetre començar una investigació per detectar l’origen de l’aigua amb presència del virus i acabar limitant la zona sospitosa a un barri, per exemple.
Un altra dels avantatges d’analitzar aigües residuals és que es pot conèixer l’estat de la població en general sense cap acció individual. També és molt més rendible perquè, a més de la Covid-19, una mostra pot permetre conèixer la prevalença d’un gran nombre de patògens en una àrea determinada i es pot fer a la majoria de laboratoris. Com a inconvenients, com veiem, resulta més complicat localitzar específicament el focus de la malaltia i, en alguns països, la manca d’accés al tractament d’aigües és força limitat. Tot i això, per exemple, podria ser un sistema molt senzill de fer servir als països considerats desenvolupats.
