A aproximadament 550 anys llum de nosaltres, a la constel·lació de Cassiopea, hi trobem IC 63, una nebulosa espectacular. Coneguda com “el fantasma de Cassiopea”, la seva forma és deguda a la radiació que rep una estrella variable propera anomenada Gamma Cassiopeiae, que forma el punt central de la constel·lació i que, a poc a poc, va desgastant aquest núvol de pols i de gas.
Gamma Cassiopeiae és un subgegant de color entre blau i blanc, envoltat d’un disc de gas, que té 19 vegades la massa del Sol i brilla 65.000 vegades més. Per si això fos poc, també gira 200 vegades més ràpid, a una velocitat d’1,6 milions de quilòmetres per hora, cosa que fa que tingui un aspecte aixecat. Aquesta rotació tan ràpida, a més, fa que hi hagi erupcions de massa de l’estrella, que van a parar al disc que l’envolta. La radiació que emet és molt potent, és per això que arriba a IC 63, tot i que és a uns quants anys llum de distància, i n’afecta els colors. Quan els raigs ultraviolats de Gamma Cassiopeiae arriben al “fantasma”, els electrons de l’hidrogen que hi ha guanyen energia i l’alliberen, donant-li el to vermellós que es pot observar a la imatge. Els tons blaus, d’altra banda, és la llum de Gamma Cassiopeiae que és reflectida per les partícules de pols de la nebulosa.
Aquesta meravella de l’univers, però, està desapareixent lentament a causa d’aquesta mateixa radiació ultraviolada, un de tants objectes de la regió que pateix els efectes de la proximitat de l’estrella i que, des de la Terra, mesura aproximadament 2º, és a dir, quatre vegades més que l’espai que ocupa la lluna plena al firmament nocturn. Tot i que el millor lloc i moment per observar la regió és durant la tardor i l’hivern de l’hemisferi nord, la distància fa que sigui força difícil de veure i, per fer-ho bé, cal un telescopi força potent i unes condicions de foscor bones. El telescopi espacial Hubble, però, ens proporciona una vista que nosaltres no podem aconseguir des del nostre planeta. Aquesta imatge és, precisament, la més detallada que s’ha obtingut mai d’IC 63, un exemple més de la bellesa dels grans fenomens que es produeixen arreu de l’espai.
