Una col·laboració internacional ha reproduït una de les investigacions més influents en l’àmbit de les ciències del comportament: l’estudi que va donar lloc a la teoria prospectiva (de l’anglès prospect theory), una hipòtesi que va suposar un gran canvi en la manera d’entendre com els individus prenen decisions i interpreten el risc. La recerca ha testat els resultats de l’article que Daniel Kahneman i Amos Tversky van publicar sobre aquest marc teòric l’any 1979. Aquell treball va ser tan impactant que va fer valer a Kahneman el Premi Nobel d’Economia l’any 2002, i és el més citat en economia i un dels més citats en totes les ciències socials.
Anna Cortijos Bernabeu, exalumna de la Facultat de Psicologia de la UB, va participar en la reproducció d’aquest estudi mentre cursava els màsters de Recerca en Comportament i Cognició i d’Intervenció Psicosocial de la mateixa institució. La investigació, publicada a la revista Nature Human Behaviour, es va desenvolupar en el marc del Junior Researcher Programme, un programa de recerca gestionat per acadèmics i estudiants de forma voluntària, que ofereix la possibilitat d’iniciar-se en el món de la recerca en un context internacional. L’estudi es va basar en una extensa mostra internacional, molt més gran que la del treball original, amb dades de més de 4.000 persones provinents de dinou països i parlants de tretze idiomes. A més, els investigadors, dirigits per Kai Ruggeri, de la Universitat de Colúmbia, van utilitzar mètodes gairebé idèntics als del treball del 1979.
Els participants van rebre disset preguntes —les mateixes que les de l’estudi original— sobre decisions que implicaven potencials guanys i pèrdues monetàries, com per exemple: què preferiries guanyar, 3.000 euros amb una probabilitat del 100 % (certesa de guany) o 4.000 euros amb una probabilitat del 80 % i un 20% de probabilitats de no obtenir res? Segons els investigadors, els resultats mostren que les persones prefereixen la primera opció, tot i que la segona aporta, de mitjana, una suma de guanys més elevada, en canvi, i de manera inversa, les persones prefereixen perdre 4.000 euros amb una probabilitat del 80 % que perdre’n 3.000 amb una probabilitat del 100 % (certesa de pèrdua), tot i que la primera d’aquestes dues últimes opcions comporta una suma de pèrdua més elevada, de mitjana. «En aquests dos exemples s’observa que les persones no actuem racionalment; tenim més aversió a acceptar l’opció de risc quan en l’altra opció hi ha un guany assegurat, encara que sigui més petit. En canvi, som més propensos a acceptar l’opció més arriscada quan en l’alternativa hi ha una pèrdua assegurada, encara que sigui més petita», explica Anna Cortijos.
Aquests resultats confirmen que els patrons de resposta en la presa de decisions en situacions de risc equivalen als de l’estudi original, tot i que la mida de l’efecte és una mica menor. «Avui en dia, encara es pot afirmar que les persones assumim més riscos per evitar pèrdues, però assumim menys riscos quan ens trobem davant d’eleccions emmarcadescom a potencials guanys. A més, aquest fet sembla generalitzable a bona part del món», detalla la investigadora. La importància d’aquest estudi s’emmarca en la crisi de reproducció de resultats viscuda en psicologia i altres ciències afins. En els darrers anys, teories que semblaven consolidades han estat qüestionades per la manca de reproductibilitat dels resultats dels estudis en què es basaven. «La teoria prospectiva, ara consolidada, s’ha fet servir per implementar pautes, guies, estratègies i polítiques públiques en àrees que van des de l’economia fins a les ciències del comportament. Per aquest motiu, el fet d’haver-ne reproduït els resultats és molt rellevant i un gran motiu d’alleujament», conclou Anna Cortijos.
