Els animals petits, de vida curta, amb gran capacitat reproductiva i que s’alimenten d’insectes, gràcies a la seva capacitat per adaptar-se a tot tipus d’hàbitats, seran els “guanyadors” de la cursa de la selecció natural durant els propers cent anys, segons afirma un estudi de la Universitat Southampton (Anglaterra) que ha estat publicat a la revista ‘Nature Communications’. El món que està deixant l’activitat humana serà molt menys hostil per a aquests petits animals -rosegadors, petits ocells- que no pas per a les espècies més grans, que tenen vides més lentes i períodes d’adaptació més prolongats i que, probablement, s’acabaran extingint a no ser que les estratègies de conservació siguin un èxit total i, alhora, el deteriorament del planeta a causa de la nostra activitat s’aturi de manera dràstica.
L’estudi prediu que, durant el proper segle, la massa mitjana total dels mamífers del nostre planeta es reduirà un 25%, un canvi enorme i molt accelerat si tenim en compte que, de fa 130.000 anys fins ara, la reducció de la massa mitjana ha estat d’un 14%. Aquest canvi rapidíssim és, sens dubte, la presència de la Humanitat a la Terra en les condicions en què ho fa ara, destruint hàbitats a causa de la desforestació, la caça, l’agricultura intensiva, el canvi d’usos del sòl i els efectes de l’escalfament global. Aqueta reducció del tamany dels animals, a més, tindria impactes molt negatius en la sostenibilitat ja que, si bé tindrà lloc a causa d’un canvi ecològic, la pèrdua d’espècies que tenen funcions ecosistèmiques molt concretes també pot provocar, al seu torn, altres canvis.
Els investigadors es van centrar en 15.484 espècies de mamífers i ocells terrestres i van tenir en compte cinc característiques que tenen molt a veure amb els rols ecosistèmics de cadascuna: massa corporal, mida mitjana de cada part o posta, amplitud de l’hàbitat, dieta i temps transcorregut entre generacions. A més, els científics van fer servir la llista d’espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura per determinar quins animals tenien més probabilitats d’extingir-se durant els propers cent anys i van fer servir models estadístics per combinar totes les dades i fer projeccions sobre la pèrdua de biodiversitat.
Així és com van arribar a la conclusió que les extincions del proper segle no seran aleatòries sinó que, al contrari, seguiran un procés selectiu on algunes espècies seran filtrades i desapareixeran. Comptar amb aquestes dades, però, és tota una oportunitat per a les accions de conservació d’aquestes espècies, ja que una predicció d’aquest tipus també indica quins són exactament els problemes que poden causar la seva desaparició i orientar millor les polítiques per impedir, en la mesura del possible, continuar perdent biodiversitat.
