La preocupació arreu del món pel canvi climàtic està creixent, però la proporció en què ho fa segons la zona on viu cadascú mostra diferències molt significatives i que poden tenir un efecte molt important en les accions que se’n derivin i la seva força. Aquesta és una de les conclusions que es poden extreure de l’enquesta mundial duta a terme per l’empresa Globescan a gairebé 30.000 persones i que posa de manifest que, malgrat la pandèmia de COVID-19 i el seu impacte econòmic, la població mundial continua estant molt preocupada pel canvi climàtic. Concretament, d’entre els 27 països on s’ha fet l’enquesta, el 90% de les persones que la van respondre consideren el canvi climàtic un problema “molt” o “bastant” seriós, mostrant una tendència a la consolidació de la conscienciació en aquest aspecte. Tot i això, mentre als països més pobres hi ha grans majories que estan molt d’acord a combatre l’escalfament global amb la mateixa intensitat que s’està combatent la COVID-19, als més rics la petició d’accions ràpides i contundents és molt menor.
Per països, la sensació d’urgència climàtica ha crescut molt entre els enquestats del Canadà, França, l’Índia, Kenya, Nigèria i els Estats Units. Entre aquests darrers, la percepció del canvi climàtic com un problema “seriós” o “molt seriós” ha augmentat de poc més d’un 60% el 2014 a un 81% enguany, malgrat l’actitud del seu president, Donald Trump, que nega l’existència d’aquest fenomen. A l’Índia, per la seva banda, la preocupació pel canvi climàtic ha passat de ser reconeguda per un 70% a un 93% de la població en el mateix període. Podria ser, de fet, que la crisi del COVID-19 hagués ajudat a augmentar la sensació d’amenaça. Això, si més no, opina Eric Whan, de Globescan, que va explicar a la cadena britànica BBC que “aquest és un any de vulnerabilitat i exageració de les desigualtats i els més proclius a patir-ne els efectes són els que ho senten com un problema més seriós”.
Aquest darrer punt es veu molt clar en el moment en què l’enquesta preguntava sobre les accions que haurien d’emprendre els seus governs per posar fre al canvi climàtic i si haurien de ser tan contundents com les que s’han dut a terme per aturar el coronavirus. Aquí, les diferències entre països rics i pobres van aparèixer amb molta força: als Estats Units, al Regne Unit, el Japó, Suècia o Austràlia menys del 45% dels enquestats va mostrar-se totalment d’acord amb l’acció immediata. En canvi, a Nigèria, Turquia, Mèxic, Kenya o Argentina les xifres superaben de bon tros el 70%. La resposta, probablement, és en una altra de les preguntes: els efectes que cadascú ha patit en la seva pròpia pell. Als països rics, poc més del 10% dels enquestats van reconèixer haver estat directament perjudicats per l’augment de les temperatures i, en canvi, més d’un terç ho han estat per la pandèmia. A altres països, més de la meitat dels enquestats va afirmar que el canvi climàtic els havia impactat personalment.
L’enquesta ha estat publicada per donar el tret de sortida a la Setmana del Clima 2020 a Nova York que, amb la col·laboració de les Nacions Unides, s’espera que sigui la cimera climàtica més important d’enguany.
