Els gasos d’efecte hivernacle emesos a l’atmosfera durant l’any 2018 van batre rècords i el seu efecte en l’escalfament de la Terra és un 43% superior que el que tenien el 1990, segons l’informe de l’Estat del Clima que va ser publicat aquest dilluns per la Societat Americana de Meteorologia. El 2018 va ser el quart any més càlid de la història des que se’n tenen registres, amb els tres primers llocs ocupats pel 2017, el 2015 i el 2016 que, a l’espera de com acabi aquest 2019, continua sent l’any més càlid, com a mínim, des de mitjans del segle XIX. A més, la pujada del nivell del mar ha tornat a batre rècords per setè any consecutiu a causa d’unes glaceres que fa 30 anys que s’estan fonent a un ritme que els científics consideren alarmant.
Les concentracions globals de diòxid de carboni, el gas d’efecte hivernacle que té un efecte més gran en l’escalfament global, van arribar a 407,4 parts per milió, un rècord que, d’altra banda, sembla que ja ha estat batut aquest 2019, on s’han detectat concentracions de fins 414 parts per milió, els nivells més alts, segons la font, d’entre els darrers 800.000 i tres milions d’anys. Aquestes són algunes de les observacions més alarmants d’un informe que es basa en les dades recollides per gairebé 500 científics d’una seixantena de països i que és un dels més importants i fiables del món pel que fa al canvi climàtic, amb desenes de milers de mesures de bases de dades diferents combinades per oferir una visió global el més acurada possible.
L’informe para una atenció especial a aspectes com la pujada del nivell del mar, que el 2018 va ser la més alta des que, fa 26 anys, es va començar a mesurar via satèl·lit. Des d’aleshores, el 1993, les aigües han pujat una mitjana de 8,1 centímetres a tot el món, una amenaça que s’està accelerant i que és cada cop més gran, amb auguris que poden resultar catastròfics si es compleixen. Això no és només a causa de la fusió dels casquets polars i les glaceres sinó, també i especialment, a causa de l’escalfament de l’aigua, que fa que s’expandeixi. El canvi climàtic i les seves conseqüències a tots els nivells, doncs, continua el seu ritme imparable malgrat els esforços que alguns països estan fent per reduir les seves emissions, uns esforços que no només haurien d’estendre’s a tot el món sinó que, a més, podrien haver arribat massa tard i ser massa febles.
