Els objectius climàtics de la UE poden suposar la fi de les centrals de carbó del continent abans del 2030

La modificació del comerç d'emissions pot accelerar la descarbonització fins a acabar del tot amb la indústria d'aquest combustible fòssil al continent

Augmentar les restriccions en el comerç d’emissions de la Unió Europea per seguir les directrius del Green Deal comunitari podria accelerar la descarbonització del sector energètic europeu fins al punt d’acabar amb la indústria del carbó al continent i fer desaparèixer les centrals tèrmiques que en cremen per generar electricitat abans del 2030. Aquesta afirmació contundent, feta a la revista ‘Applied Energy’, és el fruit d’un estudi del Centre de Postdam per a la Recerca de l’Impacte Climàtic (Alemanya) que mira de quantificar els canvis en el sistema energètic europeu un cop s’implementi el nou objectiu de reducció d’emissions de la UE. Augmentar el preu de les emissions no només és imprescindible per complir els compromisos sinó que, a més, acceleraria la transició a un sistema elèctric basat en les renovables i, per tant, la fi del carbó.

Les simulacions per ordinador que han fet els científics de Postdam amb els nous objectius de reducció d’emissions mostren que, si s’implementen, la generació elèctrica canviaria fins a provenir en un 75% de fonts renovables el 2030 i el sector sencer aconseguiria les emissions zero el 2040. Un cop el canvi comença, doncs, es pot accelerar molt ràpidament. Aquestes simulacions van tenir en compte les variacions en els objectius de reducció d’emissions, l’augment de la demanda elèctrica i les inversions necessàries per crear una xarxa de distribució adaptada a les energies netes i per a tota la UE. A més, també inclou la possibilitat que no es puguin construir més centrals nuclears i l’existència o no de plantes de captura i emmagatzematge de carboni que en retirin de l’atmosfera. Cap d’aquestes dues darreres variables, però, semblava que tingués gaire importància a l’hora de reduir les emissions.

Energies renovables  | Departament de Territori i Sostenibilitat
Energies renovables | Departament de Territori i Sostenibilitat

L’objectiu de reducció del 55%, doncs, podria tenir conseqüències espectaculars, com la desaparició de les centrals de carbó el 2030, la generació amb combustió de gas molt reduïda… Si amb l’objectiu de reducció del 40% s’esperava que el preu de les emissions de CO2 augmentés fins als 35€ per tona, la nova proposta de la UE el faria pujar fins a 130€/t, un preu que faria que la generació d’energia no fos rendible i que, per tant, seria la sentència de mort de les centrals tèrmiques de carbó de tot el continent. Pel que fa a les centrals de gas o de cicle combinat, la seva rendibilitat també cauria en picat, i les úniques infraestructures d’aquest tipus que assegurarien la recuperació de la inversió serien les que es poguessin convertir per funcionar amb hidrogen. Aquesta darrera tecnologia, de fet, sumada a les bateries per emmagatzemar l’electricitat del sol i el vent i a una millor connexió entre els estats, són l’opció més eficient per al futur.

Tots aquests canvis, és clar, provocaran pujades del cost de l’electricitat que els ciutadans, en part, haurian d’enfrontar. Això, segons aquest estudi, passarà especialment durant els propers anys però, si tot va bé, a partir de 2025 s’haurien d’estabilitzar i començar a caure gràcies a la disponibilitat d’energies solar i eòlica barates, fins arribar als que hi havia ja no ara sinó durant la dècada passada. Tot plegat, però, depèn de la implementació definitiva del l’objectiu de reducció del 55%, dels canvis en el mercat d’emissions i dels incentius que tinguin les empreses i els estats per moure’s cap a un sistema energètic sostenible.

Nou comentari