Després de les contundents corroboracions del recent informe de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) sobre les conseqüències directes de la injecció de gas a la plataforma Castor l’any 2013 i la crisi sísmica a les costes del delta de l’Ebre i el Baix Maestrat, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha rebut aquest dimarts la Comissió Tècnica del Castor d’experts creada l’any 2014.
“L’empresa concessionària i el Govern de l’Estat han posat en risc milers de persones -ha manifestat Rafel Ribó en finalitzar la reunió- pel fet de decidir ignorar els advertiments de l’Observatori de les Terres de l’Ebre i desestimar la possibilitat de valorar els perills més enllà de la tecnologia estàndard”.
Segons el Síndic l’administració de l’Estat haurà d’assumir responsabilitats per haver ignorat els informes previs tant de l’Institut Geològic Nacional com de l’Institut Geològic Miner.
Ambdues parts han coincidit en que és urgent que l’empresa concessionària Escal retorni l’import rebut en concepte de compensació per rescat, que d’una manera injusta ja estan pagant els contribuents en general i els consumidors de gas en particular. Cal que el Ministeri d’Indústria, han afegit, “els eximeixi de l’obligació d’assumir el pagament de la indemnització a Escal i que aquesta mesura tingui efectes retroactius i es retorni doncs als consumidors l’import fins ara recaptat pel que fa a les factures de gas.
L’aval del MIT, determinant
El fet que el MIT determini que els terratrèmols van ser originats per la injecció de gas al magatzem subterrani, no es tractava doncs de sismes naturals, és un dels principals fets que avala perfectament la reclamació dels afectats a rebre una compensació pels danys.
Passats pràcticament tres anys, Síndic i especialistes han tornar a reunir-se per “posar-nos al dia, i sobretot veure i contrastar les noves dades que aporta el MIT a l’ informe que aquesta comissió va fer aleshores” explica el portaveu de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia Joan Ferrando, a MónPlaneta. També -ha afegit- per treballar sobre les indemnitzacions i qüestions jurídiques dels contractes signats entre administracions, empreses públiques i privades des de l’any 96, en què tot això va començar; i amb governs de tots els colors que s’han anat alternant responsabilitats aleatòriament.
Com explica el portaveu, l’informe d’aquesta Comissió Tècnica del 2014 és un dels documents més importants i precisos que s’han fet sobre aquest esdeveniment fins a dia d’avui. “Ja incloïa aleshores precisions molt contundents i de relació directa entre la injecció de gas i els terratrèmols, cosa que l’empresa va menystenir des del primer dia. També importants conclusions del geòleg i reconegut expert Josep Giner, i dades molt severes del Col·legi d’Ambientòlegs segons les quals des de bon començament s’han vulnerat gairebé totes les normatives”.
La Comissió està formada, entre altres persones, per representants dels col·legis relacionats d’alguna manera amb aquesta qüestió com ara el d’Advocats de Barcelona, el d’Enginyers de Camins, o el de Geòlegs, a més de la Plataforma de les Terres del Sénia i de l’Observatori del Deute en la Globalitat, especialitzats aquests darrers en la qüestió financera pel que fa al Banc Europeu d’Inversions.
Dues sentències del Tribunal Suprem
A dia d’avui, i segons dades de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i l’entitat APLACA, és bo recordar també que, més enllà de si la plataforma s’ha de desmantellar o hivernar -qüestió ara en boca de tothom- hi ha dictaminades dues sentències del Tribunal Suprem segons les quals, d’una banda la plataforma terrestre no es podia fer perquè no complia els paràmetres que l’Ajuntament de Vinaròs havia lliurat, i de l’altra un tros d’un dels gasoductes tampoc és legal perquè es va fer sense l’informe obligatori d’impacte ambiental.
A la reunió, i a part del Síndic, Rafael Ribó, acompanyat per Adela Ros i altres membres de la sindicatura, també hi han assistit Evelio Monfort, l’advocada i jurista Dolors Roo, Cristina Reverter i representants dels diversos col·legis professionals i entitats.
3 
1 
