Durant els darrers deu anys l’Amazones ha alliberat més carboni del que ha capturat

La part brasilera de la selva, que és més de la meitat del total, ha deixat de ser el pulmó del planeta, i la seva degradació n'és més responsable que no pas la desforestació

Durant la dècada de 2010 la part brasilera de la selva amazònica va alliberar més carboni del que va capturar, segons un nou estudi publicat a la revista ‘Nature Climate Change’. El 60% d’aquesta vasta selva, coneguda com “el pulmó del planeta” es troba al Brasil, i segons aquest darrer treball la degradació d’algunes zones és tal que suposa un problema tres cops més gran que la desforestació pel que fa als efectes que té en la capacitat de capturar carboni. Els responsables de l’estudi, que inclouen experts de l’Institut Nacional de Recerca en Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (INRAE, França), la Universitat d’Oklahoma (Estats Units) i la Universitat d’Exeter (Anglaterra), afirmen a més que els responsables d’aquesta degradació són l’activitat humana i el canvi climàtic.

Per si amb això no n’hi hagués prou, l’estudi també mostra que hi va haver un augment molt significatiu de la desforestació durant l’any 2019, passant del milió d’hectàrees anuals de 2017 i 2018 a pràcticament quatre milions. Tot i que reconeixen que, com és evident, aquesta pèrdua de biomassa juga un paper important en la balança del carboni, l’estudi insisteix que les emissions derivades de la degradació del bosc són encara més importants, posant aquest procés a la primera posició de les amenaces per a la integritat dels boscos i dels fenòmens que haurien de ser investigats en profunditat i amb urgència. En general, la degradació està vinculada a la desforestació i té lloc en zones debilitades dels boscos a zones limítrofs amb aquelles on la vegetació ja estat eliminada, però els incendis forestals, per exemple, també hi tenen molt a veure, com també hi participen les sequeres.

Zona deforestada a l'Amazones  | André Dib
Zona deforestada a l’Amazones | André Dib

La degradació, però, resulta més complicada d’observar que no pas la desforestació. És per això que els investigadors que hi ha darrere d’aquest estudi van fer servir un índex de vegetació observada per satèl·lit anomenat L-VOD i una nova tècnica de monitoratge de la desforestació desenvolupada a la Universitat d’Oklahoma. Combinant aquestes dues eines, els científics van poder avaluar els canvis en les reserves de carboni de l’Amazones en un moment de canvi. Amb l’arribada de Jair Bolsonaro a la presidència del Brasil, la seva va perdre molta de la protecció legal de què gaudia, i per això la desforestació va créixer un 30% en només un any. El 2015, però, les sequeres van causar grans incendis i mortalitat d’arbres d’un nivell que, en pèrdua de carboni, va superar la dels quatre milions d’arbres talats el 2019. Així doncs, la degradació pot tenir un impacte encara més gran que la simple desaparició de grans zones forestals.

Nou comentari