El Consell Regulador de la DO Terra Alta, la plataforma en Defensa de la Terra Alta i l’Ateneu Popular La Pastora afirmen que ha estat la seva bel·ligerància que ha fet notar la situació de “caducitat” de les llicències i criteris dels parcs eòlics que s’han reactivat per implantar-se a la comarca. Celebren el replantejament dels projectes del Pinell de Brai, Prat de Comte i Benifallet (Baix Ebre) però insisteixen que la derogació de les ZDP (Zones de Desenvolupament Prioritari de l’energia eòlica) ha de ser “retroactiva” amb tots els parcs que es van tramitar entre 2002 i 2009. Exigeixen una revisió dels paràmetres socioeconòmics i mediambientals d’una comarca que ha canviat “molt”.
Les tres entitats que lideren l’oposició contra la massificació eòlica a la Terra Alta han defensat la seva feina la que ha aconseguit fer valer la caducitat de les autoritzacions d’impacte ambiental en el cas dels parcs Els Aligars i Tossa-Mola d’en Pasqual perquè l’empresa promotora tiri enrere i desisteixi de construir-los. “No ens diu res de nou, sentim potser encara si cap més indignació quan es parlar que s’han aturat dos centrals i d’alguna manera el Departament s’atribueix els mèrits”, ha lamentat Xavier Fortuño, portaveu de les entitats.
“Hi havia modificacions al projecte i qüestions que afectaven les normatives de protecció d’alguns espais i els projectes de les antigues centrals eren antics i, per tant, caducats. Que no s’ho atribueixin perquè Empresa no ha fet cap moviment per aturar això ni per ajudar-nos a contrarestar la intenció de les empreses de refer projectes antics i instal·lar més centrals”, ha criticat el portaveu terraltí.
El fre del Pinell de Brai
L’Ajuntament del Pinell de Brai ha liderat el blindatge contra les dos centrals Els Aligars i Tossa-Mola d’en Pasqual. S’han emparat contra les pressions empresarials en informes on se certifica que les declaracions d’impacte ambiental (DIA) dels Aligars – del 15 de desembre de 2003-, i de Tossa-Mola d’en Pasqual – del 21 d’abril del 2006-, tenien un termini de caducitat de 5 anys que començava a comptar a partir del 27 de gener de 2008. Els informes assenyalen que aquestes DIA van caducar el 27 de gener de 2013, sense entrar a valorar altres caducitats que poguessin dependre de les mateixes autoritzacions atorgades.
A més a més, s’assenyala que més enllà de la caducitat de la DIA ha transcorregut molt temps sense executar els projectes i que l’espai on s’havien d’ubicar els aerogeneradors presenten nous elements ambientals que no han estat valorats. Per argumentar-ho, es presenta un informe del Parc Natural dels Ports, òrgan gestor dels espais naturals, que fa valer declaracions ambientals posteriors a les DIA, com la de Protecció de les Aus del 2206, la de Zona Especial de Conservació de 2014, la modificació d’espais per reproducció de l’àliga cuabarrada, la distribució de les colònies de voltors del 2018, o la reintroducció del trencalòs també l’any passat.
Independentment de la posició de la promotora, l’Ajuntament del Pinell de Brai té previst en els pròxims dies signar la denegació de la llicència d’obres que se’ls havia presentat. Mentrestant el grup Entesa pel Pinell de Brai, contraris a la massificació, ha hagut d’assumir com a membre del govern municipal (format per tres regidors d’Entesa i un d’ERC), una consulta exprés sobre l’energia eòlica. El procés de participació ciutadana es va forçar amb el vot del regidor republicà i l’oposició (Junts pel Pinell i FIC) i es va fer el passat 4 de desembre. Es va imposar el sí amb una participació inferior a un terç del cens.
Model per a la resta de projectes
Des de l’Ateneu, la DO i la plataforma terraltina insisteixen que el cas dels parcs del Pinell, Prat de Comte i Benifallet no és aïllat. La resta de projectes han quedat “obsolets” i amb els mateixos arguments i criteris les centrals de Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca també s’haurien d’aturar. “Les llicències i els arguments sobre el territori són vells”, destaquen. Per aquest motiu, confiaven que la derogació de les ZDP tingués un caràcter retroactiu i anul·lés de facto tots els projectes que es van tramitar amb l’antic decret. “Tot el que s’ha posat sobre el paper s’ha de revisar amb criteris actuals i reals, que tinguin en compte la densitat d’instal·lacions i sobretot el model socioeconòmic de la Terra Alta”, han afegit.
El consens compromès
Des de la comarca terraltina celebren que la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, es comprometi a establir consensos amb el territori sobre la implantació de l’energia eòlica i solar però lamenten que les sensacions siguin unes altres tenint en compte que la Generalitat no ha respost cap de les al·legacions ni recursos d’alçada que s’han presentat contra els parcs de Vilalba dels Arcs, Batea i la Pobla. “Ens han dit mil cops que ens escoltaran però ens han abocat a presentar un contenciós administratiu”, critiquen. “Que reubiquin aquestes instal·lacions que la Terra Alta i el teixit socioeconòmic no vol i que ens convidin de veritat a la comissió tècnica que ha de debatre la nova llei de transició ecològica”, demanen. També insisteixen que si es vol fer “un debat real al país” sobre la implementació de les renovables, la Terra Alta és la primera comarca que es mereix “ser partícip” per “la solidaritat i la voluntat demostrada”.
“Si la nova llei ha de tenir aquests preceptes de consens s’ha de començar a aplicar ja a les centrals que no estan construïdes. És una oportunitat per dir-li a les empreses que es retirin de la zona perquè el model no era bo i buscar una altra manera d’implantar centrals”, ha insistit Fortuño. Els moviments de la Terra Alta aprofiten per tornar a reclamar que el Govern respongui els recursos i al·legacions que han presentat als parcs de Vilalba, Batea i la Pobla. “El territori es veu forçat de nou a defensar-se davant d’una imposició fins al punt d’haver de sufragar un contenciós per mirar d’aturar-ho quan el Departament podria negociar un nou escenari i trobar nous espais per a les centrals, sense massificar el territori que no ho vol”, ha afegit.
