Els arqueòlegs han posat al descobert 900 metres quadrats de la trama urbana de la vila medieval de Roses (Alt Empordà). La campanya d’excavacions a la Ciutadella, que s’ha fet entre maig i juny, s’ha centrat a documentar una de les principals illes de cases de la vila. Els treballs han fet aflorar més de 25 espais i àmbits de diferents edificis (sobretot, habitatges). A més, els arqueòlegs també han trobat objectes medievals com peces de ceràmica, estris de treball o el fragment d’un escut familiar. El director de l’excavació, Lluís Palahí, subratlla que precisament aquests “elements més comuns”, que a primer cop d’ull poden semblar “poc importants”, són els que aporten “més informació sobre la cronologia i els habitants de l’assentament”. Les excavacions que s’han fet a la Ciutadella de Roses durant els mesos de maig i juny s’han centrat al sector on se situava la vila medieval.
La campanya dona continuïtat a les excavacions que es van engegar ara fa tres anys. Entre el 2018 i el 2020 es van excavar els extrems de l’illa de cases situada entre dos dels carrers principals de la vila (el Major i el Nou). Disposats de sud a nord, comunicaven la zona del port amb el monestir de Santa Maria i creuaven tota la població. Aquest 2021, les excavacions han permès connectar les restes que es conserven entre aquests dos espais. I així, restituir gairebé completament la gran illa de cases que hi havia entremig, un espai on van arribar a haver-hi més d’una trentena d’habitatges i altres propietats. Ara, les dades que s’han obtingut al jaciment es creuaran amb les documentals, amb l’objectiu de situar amb precisió els noms de les famílies propietàries dels habitatges i descobrir a què es dedicaven.
Les estructures localitzades s’adapten al pendent del terreny (un petit turó amb el monestir al capdamunt) i les edificacions es disposen de manera esgraonada. Alguns dels seus paraments conserven més d’un metre d’altura. Moltes de les estances, a més, conserven els paviments (construïts generalment amb rajoles de terrissa o enllosats de pedra). A més, la campanya arqueològica a la Ciutadella també ha permès desenterrar diferents peces de ceràmica, estris de treball o un fragment d’escut familiar. “Són objectes que tenen una gran importància per la informació que aporten”, destaca el director de la càtedra d’arqueologia, Lluís Palahí. “Precisament, aquests elements comuns i habituals, com peces de vaixelles, instruments agrícoles, etc., que a primer cop d’ull es poden considerar de poca importància, són els que ens faciliten més informació sobre la cronologia i habitants de les diferents èpoques d’assentament”, precisa l’arqueòleg.
El regidor de Cultura, Èric Ibáñez, subratlla l’impuls que ha donat l’Ajuntament a les excavacions arqueològiques de la zona medieval. “En total, aquests dos darrers anys s’han posat al descobert gairebé 2.000 metres quadrats del jaciment, que ens permetran modificar el recorregut de la visita i ensenyar com era la Roses medieval a tots aquells qui vinguin a la Ciutadella”, explica el regidor.
En paral·lel al seu passat medieval, les excavacions també ajuden a comprendre la història de la Ciutadella des del moment en què es va crear la fortalesa moderna. I com es va anar desestructurant tota la vila medieval per aprofitar l’espai per a nous usos militars. Els treballs d’excavació continuaran a finals de juny amb el tercer Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna-Ciutadella de Roses. Els participants, precisament, treballaran en algun dels espais descoberts en aquest sector.
