Les nanes vermelles, les estrelles més petites i fredes de la seqüència principal, fa anys que estan sent objecte d’estudi a l’hora de buscar exoplanetes. Tenen la superfície a uns 1.800ºC menys de temperatura que la del nostre Sol i una massa d’entre 0,08 i 0,45 masses solars. En aquesta recerca, un equip d’investigadors liderat per Borja Toledo, estudiant doctoral Severo Ochoa – laCaixa a l’Institut d’Astrofísica de les Canàries, ha descobert una súper-Terra que orbita GJ 740, una nana vermella que es troba a uns 36 anys-llum de la Terra. En aquell planeta, que té unes 3 vegades la massa de la Terra, els anys hi duren el que duren 2,4 dies a casa nostra, de manera que es troba molt a prop de l’estrella i, probablement, deu tenir unes temperatures altíssimes. La seva relativa proximitat a la Terra, però, pot permetre el seu estudi amb grans telescopis com ara el TESS o, properament, el James Webb. Tot plegat ha estat explicat en un article que Toledo i els seus companys han publicat a la revista ‘Astronomy & Astrophysics’.
Per la seva massa i el temps que triga a orbitar el planeta, els investigadors pensen que es tracta d’un planeta rocós i que, a més, no està sol en aquell sistema: les dades indiquen que hi ha un segon planeta, amb un període orbital de nou anys i una massa semblant a la de Saturn. Si el mètode més conegut per detectar exoplanetes és el del trànsit, és a dir, buscar la variació en la brillantor d’una estrella quan un planeta hi passa pel davant, també es poden trobar mitjançant l’anomenat mètode de velocitat radial, que detecta variacions en la velocitat d’una estrella a causa de l’atracció gravitatòria del planeta o planetes que l’orbiten, un mètode, és clar, molt més útil en estrelles petites.
