Fa entre deu i cinc milions d’ays, a l’actual Amèrica del Sud, hi havia tortugues de gairebé el doble de mida -i més de deu vegades el pes- d’un adult humà. En un article publicat a la revista ‘Science Advances’, un equip d’investigadors liderats per Edwin Cadena, de la Universidad del Rosario (Colòmbia) han anunciat el descobriment de la Stupendemys geographicus, la tortuga més gran mai trobada fins ara, amb una closca d’uns tres metres de diàmetre i un pes superior als mil quilos, amb punxes per protegir encara millor aquests animals dels seus depredadors, entre els quals hi havia cocodrils gegantins.
Tot i que l’existència d’aquesta espècie és coneixia des de 1976, no ha estat fins ara que s’han trobat fòssils prou complet com per fer-se una idea de la seva mida i de la presència de banyes a la closca en el cas dels mascles, de què no s’havia trobat restes fins ara. Les restes s’han trobat a jaciments de Colòmbia i Veneçuela i han permès, finalment, completar gran part del trencaclosques d’aquesta espècie. El descobriment d’una mandíbula inferior, per exemple, ha estat molt celebrat, ja que ha permès conèixer detalls de la seva dieta, que incloïa peixos, cocodrils, serps i mol·luscos, que podia matar gràcies a l’enorme força de la seva queixalada. Aquest estudi també ha permès identificar el parent més proper d’aquesta espècie, que continua menjant més o menys el mateix: la tortuga cap-grossa de l’Amazones, que és unes cent vegades més petita.
Pel que fa a les raons de la seva extinció, la zona on vivien, una gran àrea humida d’aigua dolça, amb zones d’aiguamolls i una biodiversitat enorme, actualment és pràcticament un desert. Segons els investigadors, el més probable és que el seu hàbitat fos destruït per l’aparició de la serralada dels Andes, que va separar els rius Amazones, Orinoco i Madgalena, que fins aleshores formaven pràcticament una única conca i van permetre el desenvolupament no només d’aquesta tortuga sinó d’altres animals gegantins.
