A un jaciment arqueològic situat al nord-est de Jordània, un equip d’investigadors han descobert les restes carbonitzades d’un pa pla que va ser cuit per caçadors-recol·lectors fa uns 14.400 anys. És la prova més antiga d’elaboració de pa de què es té constància i, el que és més important, és 4.000 anys anterior a la data considerada com l’inici de l’agricultura. Segons afirmen els responsables de la troballa, aquesta podria indicar que la producció de pa a partir de cereals silvestres va influïr en la decisió de les comunitats de l’època de començar a cultivar-los, tenint una influència cabdal en la revolució agrícola que va tenir lloc durant el Neolític. L’equip, format per experts de la Universitat de Copenhague (Dinamarca), de la Universitat de Cambridge i de la University College de Londres, va analitzar les restes de pa que s’atribueixen a la cultura del natufià, trobades a un jaciment del desert negre de l’est del país. Els resultats de l’estudi han estat publicats a la revista nord-americana ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’.
La presència de restes de pa carbonitzat a les fogueres de l’excavació, anomenada Shubayqa 1, han estat considerades “excepcionals” i donen l’oportunitat d’estudiar com menjaven els humans de fa més de 14.000 anys. Els cereals, varietats silvestres de sègol, espelta i civada, havien estat triturats i amassats abans de la cocció, i són molt semblants a les restes de pa sense llevat que s’han trobat a jaciments neolítics i de l’època romana al continent europeu i a Turquia. Ara, però, se sap segur que el pa existia molt abans que l’agricultura, i el pas següent és esbrinar si la producció i el consum de pa van tenir un paper decisiu en el cultiu i la domesticació dels cereals. En aquest sentit, la cultura natufiana és molt interessant perquè se situa en un moment històric on les poblacions humanes es van tornar més sedentàries i la seva dieta va canviar, i les eines que s’han trobat als jaciments d’aquella època indiquen que els humans d’aleshores havien començat a treure molt més profit de les plantes que fins aleshores. És possible, doncs, que el temps que calia invertir per fer pa a partir de cereals silvestres fos la raó per la qual van començar a ser cultivats expressament per tenir una font molt més a l’abast.
Els responsables del laboratori que va identificar les restes cremades com a pa consideren que la seva elaboració era un procés molt costós i que, probablement, tenia un valor afegit com a aliment especial. Això els fa pensar que, potser, el desig de tenir més aliment especial com aquest va impulsar el domini de l’agricultura. La investigació sobre els costums alimentaris dels humans natufians continuarà a Shubayqa 1 per aconseguir més informació sobre el pas de la civilització de caçadors-recol·lectors a una d’agricultors i grangers, un dels avenços més grans de la història.
