Descobreixen les proves més antigues de la domesticació de gossos a Aràbia

Uns ossos d'aquests animals, datats entre el 4200 i el 4000 abans de Crist i trobats al nord-oest d'Aràbia Saudita, són els més primerencs trobats fins ara

Un equip d’arqueòlegs ha desenterrat les restes més antigues que s’han trobat mai a la Península Aràbiga que apunten a la domesticació de gossos per part dels humans que hi vivien. En un dels grans projectes de prospeccions i excavacions que tenen lloc a Aràbia Saudita gràcies a l’interès de la família reial, i que correspon a les tombes monumentals més antigues que s’han trobat mai a la península, es van localitzar uns ossos de gos. Aquell complex funerari, va començar a ser emprat pels voltants del 4.300 abans de Crist i s’hi van fer enterraments durant uns sis segles, just en la transició entre el Neolític i l’Edat de Coure, cosa que sembla indicar que els habitants de la regió tenien una certa memòria col·lectiva i geogràfica que els cohesionava. Aquest tipus de record, de coneixement d’on han estat enterrats els teus avantpassats durant centenars d’anys, no s’havia vist mai fins ara en aquella regió.

Pel que fa als gossos, tal com explica un article a la revista ‘Journal of Field Archaeology’, suposen la prova més antiga de domesticació de gossos a la península amb més de 1.000 anys d’avantatge sobre els més primerencs que s’havien trobat fins ara. Les restes s’han localitzat a dos jaciments diferents, del 4t i el 5è milenni abans de Crist i que es troben a 130 quilòmetres de distància, una sobre terreny volcànic i un altre en una zona àrida, però tots dos elevats, en un punt que els devia fer molt visibles. És per això que van poder ser localitzats, primer per satèl·lit i després amb un helicòpter, i les primeres excavacions van començar a finals de 2018. Quan es van descobrir les restes dels gossos, juntament amb les d’un bon nombre d’humans, les primeres observacions ja van fer veure que l’animal tenia artritis, cosa que indicava que havia viscut fins una edat avançada en companyia de persones. Una anàlisi més detallada, a més, el va distingir d’altres cànids semblants, com el llop del desert, i va permetre classificar-lo com a gos i calcular que havia viscut entre el 4200 i el 4000 a.C.

Pel que s’ha pogut observar en pintures i dibuixos fets a les roques, els habitants de la península Aràbiga durant el Neolític feien servir gossos per caçar. Els treballs també han trobat un bon nomdre d’objectes, com per exemple joies, que daten aproximadament de la mateixa època, i els arqueòlegs esperen que aquesta regió d’Aràbia Saudita, coneguda com Al-Ula, continuï donant sorpreses durant molt més temps perquè, tot i que ha estat molt poc explorada, té un gran potencial arqueològic.

Nou comentari