Tot i que un tiranosaure rex adult podia arribar a fer fins a dotze metres de llargada, fins i tot durant la seva etapa de creixement ja eren caçadors formidables que ocupaven el lloc més alt de la cadena alimentària del període Cretaci. Així ho demostra un descobriment recent publicat a la revista ‘Science Advances’ i que ha estat el resultat de l’estudi practicat per científics de la Universitat Estatal d’Oklahoma, als Estats Units, sobre uns fòssils descoberts fa uns vint anys i que, fins ara, havien estat classificats erròniament com a pertanyents a una espècie pigmea de tiranosaure.
Aquestes restes, que eren de dos animals no gaire més grans que un poni, van ser reexaminades i, a través de l’anàlisi dels ossos de les seves potes, es va poder comprovar l’edat que tenien quan van morir: els anells de creixement indiquen que els dinosaures, batejats com a Jane i Petey, tenien 13 i 15 anys respectivament i creixien molt ràpidament. També es va comprovar que havien suportat anys d’escassedat d’aliments, per la diferència entre l’amplada dels anells, que permeten veure el seu desenvolupament d’una manera semblant a com es fa amb els arbres.
Pel que fa a la seva constitució física, eren animals prims i que tenien dents com ganivets, capaços d’escorxar animals sense cap problema però no prou fortes com per trencar ossos, tal i com haurien fet si haguessin arribat a l’edat adulta. Segons sembla, el creixement d’un tiranosaure podia arribar a durar fins a vint anys abans no arribés a ser un adult de la mida gegantina que tots ens imaginem. Durant tot aquest llarg procés, doncs, el seu cos podia arribar a canviar moltíssim. En tots aquests moments, però, estaven equipats per caçar tot sols i ser a dalt de tot de la cadena alimentària, sense gaires animals que poguessin ser-los una amenaça.
