Un equip de científics del Department d’Astrofísica i Ciències Planetàries de la Universitat de Colorado Boulder, als Estats Units, ha anunciat el descobriment de tres planetes “de cotó de sucre” que tenen la densitat més baixa que s’ha trobat mai. Mentre feien servir el Telescopi Espacial Hubble per estudiar el sistema Kepler 51, que es troba aproximadament a 2.400 anys-llum de nosaltres, van trobar tres planetes “flonjos” que orbiten al voltant d’una estrella semblant al nostre Sol i que va ser descoberta pel Telescopi Espacial Kepler l’any 2012.
Les observacions sobre la massa, el volum d’aquests tres planetes van sorprendre molt els científics ja que tots tenen una densitat inferior a 0,1 grams per centímetre cúbic. Encara que la seva mida és semblant a la de Júpiter, el planeta més gran del Sistema Solar, i que aquest darrer també està format de gas, els tres planetes de Kepler 51 tenen una massa cent vegades menor, una densitat com no s’havia vist mai en un planeta.
La seva composició, a més, és un misteri, perquè els intents d’observar-ne les atmosferes han topat amb una barrera que ha impedit captar la signatura de cap molècula. Tot i això, els científics pensen que una densitat tan baixa només pot ser causada per una composició de gasos com ara hidrogen i heli, amb una quantitat important de metà que és la que fa que l’atmosfera sigui opaca. En qualsevol cas, és un exemple d’exoplaneta molt extrem i que mostra la gran varietat de planetes, enormement diferents del nostre o dels que tenim més a prop, que hi ha a l’Univers.
Aquests tres planetes, a més, encara tenen altres particularitats. D’una banda, la seva densitat és tan baixa que podria ser que estiguessin, pràcticament, desfent-se. Segons els càlculs dels científics, podrien estar perdent milers de milions de tones de gas cada segon, cap a l’espai. Si aquest procés dura gaire més, aquests planetes enormes podrien, com a mínim, encongir-se moltíssim. De l’altra el sistema solar on es troben, i per tant els planetes mateixos, són molt joves. Si el nostre sistema té uns 4.500 milions d’anys d’antiguitat, aquest només fa 500 milions d’anys que existeix i, per tant, podria ser molt útil per observar el processos que intervenen al principi de l’aparició dels planetes i el comportament de les estrelles joves.
