La pandèmia de la covid-19 no ha impedit una nova campanya arqueològica al jaciment arqueològic de l’Esquerda a Roda de Ter (Osona), si bé s’ha fet amb un equip de treball més reduït. En aquesta 44a edició, que finalitza aquest divendres, s’ha excavat la casa número 3 del poblat ibèric i ha sortit a la llum una llar de foc, una banqueta i ceràmiques (alguna decorada amb pintura blanca) que datarien entre els segles VI i III a.C. i que confien acotar més endavant amb l’anàlisi de les restes carbonitzades. També han excavat en un segon sector corresponent al paviment de còdols de la plaça pública que ja va aparèixer l’any passat i que es preveu poder restaurar més endavant per ensenyar-la al públic. Una de les particularitats d’aquesta casa número 3, que té fins a 2 metres de potència de restes, és que el nivell d’enderroc està format per parets de tovot que van “segellar” tot el nivell de sota, l’indret on s’ha pogut excavar enguany.
Segons detalla a l’ACN la directora de l’excavació de l’àmbit ibèric, Montserrat Rocafiguera, entre les descobertes més importants d’enguany, hi ha una llar de foc envoltada d’una estructura quadrada i restes carbonitzades que s’analitzaran properament. A més, també ha sortit a la llum una banqueta (un armari de paret que també servia de seient i per sostenir els pals del sostre) i un parell de gerres trencades. Una part d’aquestes ceràmiques estan decorades en pintura blanca, molt similar a les que s’han preservat al poblat d’Ullastret, i que confirmarien les relacions comercials amb la zona nord de la costa catalana. Les ceràmiques datarien d’entre els segles VI i III a.C. Els primers elements recuperats d’aquesta casa dataven del segle I a.C i en les diferents campanyes s’ha anat baixant de nivell. A la casa del costat es va arribar a trobar restes a l’edat de Bronze. “Ja es veurà fins on arriba aquesta”, assenyala la responsable. Una de les hipòtesis que va agafant força és que la casa número 3 podria tenir dues plantes. Fins ara es creia que eren restes de dues fases diferents. Rocafiguera subratlla que l’Esquerda és un jaciment amb una “gran complexitat”. Es tracta d’una “ciutat que es va acabar el segle XIV i que es va transformar moltes vegades” i això fa que sigui “molt ric” en restes però també molt dificultós d’excavar-hi per la sobreposició de les restes. Fins ara els nivells més antics daten de finals de l’època del bronze.
El segon sector on s’ha excavat enguany és la zona del paviment de còdols d’època ibèrica que hi ha davant de les cases i que ja es va descobrir en la campanya de l’any passat, moment en què es va presentar com una plaça pública. Antigament, aquestes restes es van malmetre perquè s’hi van fer sitges en l’època visigòtica però enguany s’ha pogut comprovar que hi ha un sector important en bon estat d’uns 70 m2. Per Rocafiguera, la presència de còdols indica que aquest espai es va “monumentalitzar” perquè era un assentament de “prestigi” on hi hauria hagut la plaça, carrers i la fortalesa. Els investigadors ho situen entre els segles IV i III a.C. Enguany no s’ha excavat a la part medieval però s’ha aprofitat per fer un estudi de fotogrametria d’una part de l’església per generar imatges tridimensionals. Fins a dia d’avui s’ha preservat una paret sencera i una planta de l’edifici.Mal La covid-19 ha obligat a reduir l’equip de treball. Si en una campanya habitual hi havia una trentena de persones, incloent estudiants, enguany han estat només cinc arqueòlegs. Malgrat tot, es valora positivament la campanya que ha permès donar continuïtat a la investigació.
