Un total de 22 organitzacions conservacionistes catalanes, espanyoles i franceses demanen el trasllat d’un ós de la població cantàbrica als Pirineus per compensar la mort de Cachou i enfortir la variabilitat genètica de la població d’óssos. El 2014 va aparèixer mort l’ós Balou (pare de Cachou) en “estranyes circumstàncies” i a Cachou se’l va localitzar mort el 9 d’abril passat. Assenyalen que aquests dos óssos contribuïen de forma decisiva en la diversitat genètica de l’espècie perquè no tenien parentiu amb l’os Pyros, del qual descendeixen bona part dels ossos pirinencs. Els ecologistes també demanen conèixer el resultat de la necròpsia completa de Cachou, inclosos els resultats de les anàlisis toxicològiques, a la recerca de verins.
Les organitzacions conservacionistes no volen que quedi en “la impunitat ni en el silenci la mort de l’os Cachou” i ja han escrit als seus respectius ministeris per “exigir” que se’ls comuniquin, tots els informes que permetin esclarir les causes reals de la mort de l’animal, “en plena joventut” quan només tenia 6 anys. Volen conèixer l’informe tècnic que especifica en quines condicions es va realitzar l’experimentació d’un producte químic en carronyes per a provocar l’aversió de Cachou cap a la carn, per saber el nom del producte, la seva fórmula, les dosis emprades en quines quantitats de carronya i qui va autoritzar aquesta experimentació sobre una espècie protegida en perill d’extinció. Així mateix, demanen que la Generalitat conservi les restes de l’ós en condicions “idònies” perquè es pugui realitzar una segona necròpsia per part d’un altre organisme especialitzat, en cas que fos necessari esclarir alguns resultats.
La vintena d’organitzacions conservacionistes plantegen al Ministeri de Transició Ecològica que s’avaluï l’efecte d’aquesta mort sobre la viabilitat de la població pirinenca i la possibilitat d’iniciar els procediments per a la reintroducció d’un exemplar mascle. Entre les entitats catalanes i espanyoles que fan aquesta petició destaca Ipcena, SEO Birdlife, Ecologistes de Catalunya, FAPAS, Fundación para la Conservación del Quebrantahuesos, WWF España, Trenca i Naturaleza Rural.
