De la panxa al cervell, o com les neurones saben què estem menjant

El nervi vague permet la comunicació entre le dues parts, regulant la sacietat i els nivells de sucre en sang. | Aquest descobriment pot ajudar en el tractament de l'obesitat i la diabetis

La panxa i el cervell es comuniquen per adaptar la sensació de sacietat i els nivells de sucre en sang mentre mengem, i el nervi vague és un element clau per a la comunicació entre aquestes dues parts del cos. En un article a la revista ‘Cell Metabolism’, un equip d’investigadors ha examinat atentament les funcions de les diferents cèl·lules del cervell del centre de control del nerve vague, fent un descobriment sorprenent: tot i que les cèl·lules són al mateix lloc, afecten zones diferents de l’aparell digestiu i també controlen de manera diferenciada la sacietat i els nivells de sucre en sang. Això podria ajudar en el tractament, per exemple, de la diabetis i l’obesitat.

Quan mengem, la informació sobre els aliments es transmet del tracte gastrointestinal fins al cervell per adaptar la sensació de gana i la d’haver-se atipat, cosa que fa que decidim continuar menjant o bé aturar-nos. A més d’això, també es van regulant els nivells de sucre. El nervi vague, que va del cervell fins al tracte, té un paper clau en aquesta comunicació. Al seu centre de control, algunes cèl·lules nervioses treballen amb l’estómac i altres amb els intestins. La seva tasca és detectar estímuls mecànics de diversos òrgans, com ara els moviments de l’estómac i també senyals químics com els dels nutrients. El seu paper en la transmissió d’informació al cervell, però, i en l’adaptació de la sacietat i el sucre en sang era desconegut fins ara.

Així, es va desenvolupar una aproximació genètica per veure les diverses cèl·lules en ratolins i manipular-ne l’activitat. D’aquesta manera es va poder veure quines interaccions tenien i quins senyals detectaven, i fins i tot activar-ne i desactivar-ne alguns per veure quina és la seva funció concreta. Quan detecten moviments de l’estómac, per exemple, s’activen i els ratolins mengen menys, indicant que transmeten senyals que aturen la gana. Pel que fa a les cèl·lules vinculades als intestins, detecten senyals químiques del menjar i fan augmentar el nivell de sucre en sang, una funció completament diferent.

Nou comentari