Curt? Amb llet? Descafeïnat? Les preferències en el cafè són als gens

Ens agradi com ens agradi, el nostre consum de cafè dóna pistes sobre el nostre ADN i, de retruc, sobre la salut cardíaca

És igual si preferim un cafè curt ben carregat com si el rebaixem amb moltíssima llet o, fins i tot, si el prenem descafeïnat: la manera com ens agrada el cafè pot estar-nos dient mes sobre la nostra salut cardiovascular del que ens imaginem. Això, si més no, és el que afirma un equip d’investigadors de la Universitat de South Australia en un article publicat fa ben pocs dies a la revista ‘The American Journal of Clinical Nutrition’ i que exposa els resultats d’un estudi pioner fet en més de 390.000 persones. Segons el seu treball, hi ha proves genètiques que la salut cardiovascular –pressió sanguínia i ritme cardíac– tenen una influència directa en el consum de cafè. Així, per exemple, les persones que tenen la pressió alta, arrítmies o angines de pit és molt més probable que prenguin poc o gens cafè o que, si ho fan, el prenguin descafeïnat, i que aquesta decisió inconscient està escrita a l’ADN.

En un comunicat de la mateixa universitat, la directora del Centre Australià de Medicina de Precisió i cap del grup d’Epidemiologia Genètica i Nutricional, Elina Hyppönen, explica com els resultats demostren que els nostres gens regulen la quantitat de cafè que prenem i impedeixen que ens excedim: “les persones beuen cafè per tot tipus de raons, per aixecar-se quan estan cansades, perquè té bon gust o simplement perquè forma part de la seva rutina diària”, explica, afegint que “del que no s’adonen és que inconscientment regulen els nivells de cafeïna basant-se en com d’alta tenen la pressió sanguínia, i això probablement és el resultat d’un mecanisme genètic protector”. Així, afirma, “algú que beu molt cafè és més probable que sigui genèticament més tolerant a la cafeïna” mentre que, a l’altra banda, “algú que no beu cafè, o algú que pren cafè descafeïnat, és més probable que sigui procliu als efectes adversos de la cafeïna i més procliu a tenir la pressió alta”.

Cafè amb llet | Public Domain Images
Cafè amb llet | Public Domain Images

L’estudi es van fer emprant l’UK Biobank, que recull dades de voluntaris britànics des de l’any 2006 per investigar la predisposició genètica i la contribució de factors ambientals –nutrició, estil de vida, medicaments, contaminació…– a patir algunes malalties. Gràcies a aquesta quantitat enorme d’informació, es van poder observar relacions causals, arribant a les conclusions que exposen la professora Hyppönen i el seu equip. “Tant si bevem molt cafè com una mica o com si l’evitem del tot, aquest estudi mostra que la genètica guia les nostres decisions per protegir la nostra salut cardiovascular”, conclou. Així, “si el teu cos et diu que no et beguis aquella tassa extra de cafè, segurament hi ha una raó”. És per això que Hyppönen dóna un consell: “Escolta el teu cos, està molt més sintonitzat amb la teva salut del que et deus imaginar”.

Nou comentari