La indústria del cuir és una de les més grans relacionades amb la moda i demana la pell de 3.800 milions de caps de bestiar boví cada any. Tot i que les seves aplicacions són moltíssimes i algunes de les seves qualitats van molt més enllà d’una simple preferència estètica, el fet és que la producció de cuir té un impacte ambiental molt important, no només per les emissions de gasos d’efecte hivernacle que genera sinó per la contaminació de l’aigua i el sòl i la desforestació, per exemple. En un article a la revista ‘Materials & Design’ que té com a primera autora la catalana Laia Mogas Soldevila, un equip d’investigadors explica com han desenvolupat una alternativa al cuir que té una textura, una flexibilitat i una rigidesa similar però està feta amb materials sostenibles i respectuosos amb el medi ambient. La resposta era en un material tant conegut com aquest, la seda, però en comptes de convertir-la en teixit el que calia era trencar-ne les fibres i donar un propòsit diferent a les proteïnes que les formen. Aquest material es pot imprimir de diverses maneres, té propietats semblants al cuir i pot suportar el mateix procés de plegar-lo, estirar-lo, cosir-lo…

Aquest possible substitut del cuir ha estat desenvolupat al Silklab de la Universitat Tufts de Boston (Massachusetts, Estats Units) i es fabrica fent servir fibres de seda dissoltes, aigua i molt pocs productes més, en un procés es duu a terme a temperatura ambient i produeix residus que no són tòxics. A més, el material es pot teixir fent servir capes 3D dissenyades per ordinador per calibrar amb molta més precisió quines són les propietats que se’n necessiten, com la resistència o la flexibilitat, però també per motius estètics. Al final de la seva vida útil, a més, és 100% biodegradable i es pot reciclar amb molta facilitat, reconvertint-lo en la matèria primera de què provenia. El procés de fabricació comença amb la dissolució de les fibres de seda a les seves proteïnes elementals en un líquid basat en l’aigua. Després, s’hi imprimeix una capa de quitosan –provinent de closques de marisc– i s’imprimeix damunt d’una superfície per donar flexibilitat i resistència al material. A la barreja també s’hi afegeix un plastificador i un espessidor que venen de la goma vegetal i, un cop es té això, moltes de les seves propietats depenen només de la manera com s’imprimeixi.

L’alternativa sostenible a la indústria del cuir, doncs, sembla una possibilitat molt real. El fet que faci milennis que es treballa la seda, a més, fa que sigui un material que es coneix a la perfecció i pel que s’han desenvolupat processos de tractament que poden fer-se servir, també, per convertir-la en cuir. Així, entre totes les opcions disponibles en aquests moments, aquesta sembla la que té més potencial de cara al futur immediat.

Nou comentari