El Consell Assessor per a la Reforma Horària ha donat suport a l’eliminació del canvi d’horari de primavera i tardor. Així ho ha anunciat aquest dimarts la portaveu del Govern, Elsa Artadi, després que l’Executiu català hagi rebut l’informe que va encarregar a aquest òrgan com a conseqüència de la proposta de la Comissió Europea d’acabar amb el canvi horari. El text que ha elaborat el Consell Assessor per a la Reforma Horària defensa la supressió del canvi horari perquè “té una afectació sobre les persones per alteracions de son” i recomana el manteniment de l’horari d’hivern tot l’any”. L’Executiu va encarregar aquest informe el passat 12 de setembre perquè considerava necessari “conèixer amb detall quines són les afectacions que poden tenir en els diferents àmbits cadascun dels horaris, el d’estiu i el d’hivern, i quin seria el més adequat per al nostre país”.
El text del Consell Assessor posa de manifest que Catalunya “pateix una desorganització horària fruit de diferents elements, entre els quals cal remarcar la decisió de situar Espanya en el fus horari GMT+1 l’any 1940, la qual cosa va generar una distorsió respecte de l’horari solar”. La diferència entre l’hora oficial i l’hora solar es veu agreujada amb el canvi d’horari de primavera, que afegeix una hora més de llum al vespre. Això provoca efectes perjudicials en la salut, com ara alteracions del son, cansament i més risc d’accidents cardiovasculars, assegura el text. D’altra banda, el dictament destaca que no hi ha dades disponibles que acreditin els beneficis econòmics que pugui tenir un suposat estalvi energètic derivat del canvi horari, o que aquests puguin ser superiors als costos socials i sobre la salut del canvi.
Un cop justificada la conveniència de mantenir sempre el mateix horari, l’informe analitza quin és el més beneficiós per a la població. L’horari d’estiu, GMT+2, presenta com a principal problema la manca de llum al matí durant els mesos d’hivern, ja que no es fa clar fins a les 9.15 h. Més llum al vespre i poca al matí, pot produir més alteracions del son, més discrepància horària -especialment en persones que ja de per si tenen el ritme de son endarrerit- i privació de son. En el cas dels nens i adolescents, aquest horari no quadra amb els horaris escolars i afavoreix la tendència vespertina, amb la qual cosa pot disminuir el rendiment acadèmic. Per aquest motiu, els experts conclouen que l’horari d’hivern és el que s’ajusta més a les hores d’activitat de la població, atenent sobretot les jornades laborals i els horaris escolars actuals.
Fus horari: Londres o Berlín?
L’informe també aborda el debat d’adoptar el fus horari de països com el Regne Unit, Irlanda o Portugal, el GMT0, o de mantenir el fus horari actual, el GMT+1, adoptat pel règim franquista per alinear-se amb l’Alemanya nazi. Actualment, França, Bèlgica, Holanda i Luxemburg també se situen en l’horari de Berlín, i la competència sobre el fus horari d’adscripció correspon a cada estat. Per aquest motiu, el Consell Assessor considera que aquest debat s’ha de produir en el marc d’una reordenació europea en la qual hi participin aquests països. Així mateix, segons adverteix l’informe, les conseqüències econòmiques de situar Espanya en un fus horari diferent als països veïns, és a dir, situar-se en l’horari de la Gran Bretanya i de Portugal i Irlanda, són impredictibles i caldria avaluar-ne l’impacte abans de prendre-ho en consideració.
11 
3 
