Confirmen l’existència de dos “satèl·lits” de pols que orbiten la Terra

Tot i que les primeres observacions es van fer el 1961, la seva existència havia estat objecte de debat perquè són molt tènues

Els punts de Lagrange al voltant de la Terra. Els núvols de Kordylewski són a L4 i L5

Els punts de Lagrange al voltant de la Terra. Els núvols de Kordylewski són a L4 i L5 | D.P.

Un equip de físics i astrònoms hongaresos han confirmat l’existència de dos núvols de pols fugissers en punts semiestables i a una distància de només 400.000 quilòmetres de la Terra. Aquests dos núvols, que van ser identificats per l’astrònom polonès Kazimierz Kordylewski el 1961 i de qui reben el nom, havien estat objecte de debat durant dècades entre els qui creien que existien i els qui no. Ara, però, el treball dels científics hongaresos, publicat a la revista ‘Monthly Notices of the Royal Astronomical Society’ pot haver acabat amb la controvèrsia.

El sistema Terra-Lluna té cinc punts d’estabilitat on les forces gravitatòries mantenen la posició relativa dels objectes, anomenats punts de Lagrange. Dos d’aquests punts, coneguts com a L4 i L5, formen un triangle equilàter amb la Terra i la Lluna i es mouen al voltant del nostre planeta a mesura que ho fa el satèl·lit. La gravetat del Sol, a més, també fa que aquests punts no acabin de ser estables, però s’havia especulat amb que, en aquests dos punts, la pols interplanetària es podria concentrar, si més no, de manera temporal. El 1961, Kordylewski va observar dos núvols de pols molt propers a L5 i, des d’aleshores, s’ha informat diverses vegades de la seva existència, però són tan tènues que molts científics dubtaven de la seva existència.

A principis d’aquest 2018, l’equip d’investigadors hongaresos va plantejar-se com podien detectar aquests núvols -si és que existien- i de quina manera s’havien format. Finalment van decidir-se per fer servir filtres polaritzadors, que transmeten llum en una direcció o oscil·lació particular, d’una manera semblant a la de les ulleres de sol. Amb un sistema de filtres unit a una càmera i a un sensor especial, van observar la zona del punt L5, on se suposava que hi podien trobar els núvols. Els resultats van mostrar que, efectivament, la llum era reflectida per la pols present a totes dues regions, les mateixes on Kordylewski havia detectat la presència dels núvols fa gairebé seixanta anys, i van corroborar la seva existència.

Els núvols de Kordylewski han estat dos dels objectes més difícils de localitzar, i tot i la seva proximitat a la Terra sovint han estat ignorats. Tot i això, els investigadors consideren molt interessant haver confirmat l’existència d’aquests dos pseudo-satèl·lits, ja que els punts L4 i L5 són localitzacions potencials de sondes espacials i fins i tot d’estacions per a missions d’exploració del Sistema Solar. Així doncs, conèixer l’estabilitat d’aquests núvols i la seva composició pot ser molt important per a la seguretat de les missions espacials del futur.

Nou comentari