El Telescopi Espacial Hubble de la NASA va observar i capturar imatges del cometa 46P/Wirtanen el passat 13 de desembre, quan l’objecte es trobava a 12 milions de quilòmetres de la Terra. A imatges com la que acompanya aquest article, que mostren l’espectre de llum visible, el centre del cometa queda amagat en la brillantor difosa de la seva cua, un núvol de gas que el cometa va emetent durant el seu pas per la part interior del Sistema Solar a causa de l’escalfor del Sol. Per tal de fer aquesta imatge, es va afegir el color blau a les imatges en alta resolució de l’instrument WFC3 del telescopi.
La part interna d’un cometa, en general, és invisible per a nosaltres. Com que el cometa 46P/Wirtanen va passar relativament a prop de nosaltres, però, els astrònoms van poder estudiar-lo amb més detall, combinant la capacitat del telescopi Hubble, de l’observatori Chandra en raigs X i de l’observatori Neil Gehrels. Així, van poder veure com els gasos són alliberats del nucli del cometa, de quins gels està composat i com afecten la llum i la radiació solars al gas de la seva cua.
Aquesta segona imatge va ser feta per l’Observatori Estratosfèric SOFIA d’Astronomia Infraroja durant els passats dies 16 i 17 de desembre, quan la nau es trobava volant a més de 12km d’alçada. Com que els cometes i els asteroides podrien ser la font de l’aigua i la vida a la Terra, SOFIA està estudiant les marques de l’hidrogen present en diferents d’aquests cossos per mirar d’aprendre sobre la història del nostre món. La imatge del SOFIA va ser obtinguda amb la càmera de llum visible de la nau, fent servir un filtre taronja que indica la intensitat de la llum en relació als altres objectes. Les observacions fetes amb infraroigs, que aporten dades sobre l’aigua del cometa, estan sent analitzades.
El cometa cometa 46P/Wirtanen va arribar al seu punt de màxima proximitat a la Terra el passat 16 de desembre quan era a una mica més d’11 milions de quilòmetres de nosaltres, unes 30 vegades més lluny que la Lluna. Tot i que aquesta distàcia és molt útil per a les observacions científiques i ha estat el cometa més brillant que hem pogut veure aquest 2018, amb prou feines és visible a ull nu quan el cel és molt fosc i, per observar-lo, és molt millor fer servir un telescopi o, com a mínim, uns binocles. Els qui el vulguin veure, el poden trobar a prop de la constel·lació del Taure, tot i que la llum de la Lluna el pot fer més difícil de localitzar, i serà visible durant unes quantes setmanes. El cometa 46P/Wirtanen orbita el sol cada 5,4 anys, convertint-lo en un visitant molt més corrent que altres cometes més famosos com el Halley, que s’apropa a la Terra un cop cada 75.
