El comerç just està en un molt bon moment: el creixement de les seves vendes el 2016 van superar els 40 milions d’euros al conjunt de l’Estat espanyol, la qual cosa va suposar un increment de cinc milions respecte l’any anterior. El creixement es va situar al 14,8%, una taxa que no s’aconseguia des del 2012 i que dobla amb escreix els dos anys anteriors (6,8% el 2014 i 5,9% el 2015). Aquest important creixement s’ha obtingut gràcies a l’augment de les vendes experimentat tant per les organitzacions de Comerç Just com per empreses convencionals.
Són xifres de la campanya Som ComerçJust i Banca Ètica que s’han presentat en el marc de la Fira de Consum Responsable de Barcelona.
Un comerç que respecta els Drets Humans
Segons un informe de l’Organització Internacional del Treball presentat aquest any, 25 milions de persones són sotmeses a treball forçós en fàbriques clandestines, explotacions agrícoles i altres sectors. D’aquestes, el 18% són menors d’edat. “Les víctimes del treball forçós produeixen part dels aliments que consumim i de la roba que fem servir”, assenyala l’informe. D’altra banda, aquest organisme calcula que al voltant de 830 milions de persones són treballadores pobres, és a dir, el seu salari no els permet cobrir necessitats bàsiques. Així mateix, 152 milions de nens i nenes són explotats laboralment, la meitat tenen entre 5 i 11 anys.
Per això des d’aquesta campanya recomanen la necessitat de conèixer l’origen dels productes i recordar que hi ha alternatives econòmiques que garanteixen la protecció dels Drets Humans i del medi ambient.
El Comerç Just es basa en criteris com assegurar unes condicions de treball dignes i segures, el pagament d’un salari adequat, el mateix per a ells i elles davant les mateixes tasques, la no explotació laboral infantil i la producció a través de procediments respectuosos amb el entorn natural. El Comerç Just constitueix tota una xarxa present a 75 països, en què participen més de 2000 organitzacions productores d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia, que agrupen més de dos milions de persones. D’elles, el 75% es dediquen a la producció d’alimentació o matèries primeres com el cotó. La resta, unes 250 entitats, es dediquen al tèxtil i a l’artesania.
Des de l’any 2000 -el primer del qual es tenen dades- la xifra global de consum de comerç just no ha parat de créixer. Supermercats i grans superfícies, amb un 38% de la facturació, se situen com el principal espai de consum del Comerç Just. El segueix el denominat canal “HORECA” (hostaleria, catering i restauració), amb el 36% del mercat.
En tercer lloc, els establiments minoristes generen un 23% de les vendes. És aquí on es troben les 75 botigues especialitzades en Comerç Just a l’Estat espanyol, gestionades per les organitzacions membre de la Coordinadora Estatal de Comerç Just, que per primera vegada des de l’inici de la crisi, han vist augmentada la seva facturació, de 5’5 milions a 5’8 milions l’últim any.
Botigues especialitzades a Catalunya
A Catalunya, comptem amb una desena de botigues especialitzades i desenes d’altres punts de venda de productes de Comerç Just. La seva gamma d’articles va des de l’alimentació fins a joguines, complements, cosmètica natural, decoració o papereria. Els productes que es distribueixen aquí procedeixen de 242 organitzacions de més de 40 països. El 80% d’aquestes organitzacions productores són cooperatives, fundacions o associacions. Al 2016 les botigues de Comerç Just van generar el 13’5% de les vendes del sector.
L’alimentació continua sent la protagonista del Comerç Just ja que representa el 93% de les vendes. Només el cafè genera el 43% de la facturació. El sucre, els dolços i el cacau -amb un 40% – són el grup que més ha crescut respecte a 2015, i en gran mesura són els responsables del creixement global del sector. Per contra, l’artesania, amb un 4’8% de les vendes continua en la línia de descens iniciada el 2008. En aquest grup, els complements i els productes tèxtils es mantenen com els més venuts, i les joguines han experimentat una pujada. Finalment, els articles de cosmètica i higiene mantenen el seu pes relatiu en el global, en el 2%.
Malgrat l’augment de les vendes, l’Estat Espanyol continua a la cua en relació amb els altres països europeus, on la mitjana de consum de comerç just per persona el 2016 va ser de 13’7 euros, mentre que a Espanya va ser de 0’86 euros. Només la República Txeca, Letònia, Lituània i Eslovàquia tenen una despesa menor. Per contra, els països europeus on el Comerç Just és més present són Suïssa (59 euros per persona / any), Suècia (36’5) i Regne Unit (34’3). A nivell mundial, el mercat espanyol només representa el 0’5% del mercat global de Comerç Just.
L’informe posa de manifest que les administracions públiques van augmentar les seves compres de Comerç Just, tot i que encara representen una part ínfima, el 0’17% de la facturació total del sector.
III Fira de Consum Responsable
La III Fira de Consum Responsable de Barcelona està en marxa des del 22 de desembre i fins al 4 de gener a Plaça Catalunya, amb la participació d’entitats, empreses i projectes de l’àmbit de l’economia social i solidària. La campanya Som Comerç Just i Banca Ètica hi compta amb una paradeta pròpia de venda de productes de comerç just i assessorament de serveis de banca ètica.
A la parada de la campanya Som Comerç Just i Banca Ètica trobareu els productes més habituals del comerç just així com cistelles i regals. També s’ofereix informació sobre les diferents alternatives de la banca ètica i dels serveis que ofereix.
