El canvi climàtic està destruint els ecosistemes fluvials més fràgils

L'augment dels fenomens climàtics extrems, especialment les inundacions, té uns efectes devastadors a les àrees amb equilibris molt sensibles i pot provocar la desaparició de desenes d'espècies.

El riu Olifants del Parc Nacional Kruger (Sud-àfrica) durant un episodi de sequera

El riu Olifants del Parc Nacional Kruger (Sud-àfrica) durant un episodi de sequera | Fabien Rouire (CC)

Els ecosistemes fluivials més fràgils, que contenen una gran riquesa natural, poden ser afectats de forma catastròfica pel canvi climàtic. Un augment de fenomens extrems, especialment de les inundacions provocades per huracans o ciclons, està debilitant unes regions que ja de per sí mantenen un equilibri molt precari i podria provocar l’extinció de desenes d’espècies en cosa de molt pocs anys. Aquesta és la conclusió principal d’un estudi dut a terme al Parc Nacional Kruger (Sud-àfrica) finançat pel Consell de Recerca del Medi Ambient del Regne Unit i que ha comptat amb la participació d’investigadors de les universitats de Hull, Aberystwyth i Salford. Fent servir un sistema làser des d’un avió, han mesurat quin ha estat l’impacte de les inundacions extremes que va patir la zona els anys 2000 i 2012, fent servir les dades per crear models digitals de l’erosió i la deposició abans i després dels ciclons que les van provocar.

El Parc National Kruger és una reserva natural d’una gran importància global pels seus hàbitats i les espècies que hi viuen i, també, pels rius que el recorren, que donen serveis essencials als seus ecosistemes tant per l’aigua que duen com en la creació d’hàbitats diverents segons la forma dels seus canals i la vegetació fluvial que es desenvolupa al seu voltant. La resposta que aquest tipus de sistemes tenen a les grans inundacions, doncs, serveix com a exemple per tots els ecosistemes semblants del planeta. Segons les dades recollides a l’estudi, les grans inundacions de 2012 per sí soles es van endur 1,25 milions de tones de sediments de la llera del riu, i zones de vegetació fluvial que havien resistit les inundacions de l’any 2000, que van ser més greus, no van sobreviure a les de 2012. Aquesta circumstància indica que, mentre la freqüència de les inundacions té tendència a augmentar a causa del canvi climàtic, els rius d’aquest tipus necessiten més de 10 anys per recuperar-se del tot i poder resistir un altre esdeveniment d’aquest tipus. Aquestes dades, és clar, no serveixen només per al Parc Nacional Kruger sinó per a tots els rius de roca mare en zones seques del món, que es compten entre les més vulnerables al canvi climàtic.

Segons el model desenvolupat per aquest estudi, el més probable és que els sistemes fluvials del parc es vegin paulativament afectats per l’increment de la freqüència i la magnitud de les inundacions, que aniran enduent-se més i més sediments i vegetació dels riurs i deixaran un hàbitat molt més hostil per a la vida. Aquesta pèrdua, és clar, afectarà de manera irreversible la zona i provocarà una pèrdua enorme de la biodiversitat, amb moltes espècies desapareixent de la zona. Els investigadors, però, no es mostren completament desanimats, i creuen que cal que els conservacionistes treballin amb geomorfistes per trobar maneres de gestionar aquestes zones seques en el futur per mitigar, en la mesura que sigui possible, els efectes del canvi climàtic.

Comentaris

    Ramon 22 de Maig de 2018 9:58
    L'única espècie que no ens ha de preocupar que pugui haver desaparegut d'aqui a cent anys, no ja en el seu hàbitat sinó en tot el planeta, és la nostra.

Nou comentari