Brussel·les contempla reforçar la cooperació amb l’Àfrica i els Balcans per produir medicaments més a prop i garantir així el subministrament. La COVID-19 ha destapat la dependència de la indústria farmacèutica europea de la Xina i l’Índia. Ara les institucions europees estudien si incloure el seu veïnat en una nova estratègia sanitària. “No seria més raonable a partir d’ara tenir més activitats al nord d’Àfrica que no pas a l’Àsia?“, es preguntava fa poc el cap de la diplomàcia europea Josep Borrell. L’experta en salut global del European Policy Centre, Lieve Fransen, ha assessorat l’Alt Representant de la UE en aquesta matèria i li ha recomanat que, un cop es millori la capacitat a Europa, s’impulsi aquesta indústria al continent africà. “L’establiment d’una infraestructura farmacèutica local eficaç a l’Àfrica s’està convertint ràpidament en una opció estratègica i la seva aliança amb Europa aportaria grans beneficis per a les dues economies”, apunta l’informe entregat a Borrell.
Des de meitats de març, Brussel·les està estudiant una nova estratègia farmacèutica per resoldre les vulnerabilitats d’aquest sector revelades per la pandèmia. Per ara, la Comissió Europea està analitzant quins són exactament els seus punts dèbils i dissenyant el pla. Abans del coronavirus, ja feia anys que les institucions eren conscients de l’escassetat de medicaments al continent, però no ha sigut fins que la crisi del COVID-19 ha posat el sistema contra les cordes que el club europeu ha decidit actuar. El director de l’Agència Europea del Medicament va alertar la setmana passada que la producció farmacèutica a Europa s’ha desmantellat en l’última dècada. Si bé Europa és l’exportador farmacèutic més gran del món i compta amb més d’un centenar d’empreses punteres, depèn de les matèries primeres produïdes a la Xina i l’Índia. Per exemple, entorn el 90% dels ingredients per fer medicaments genèrics com el paracetamol provenen d’aquests dos països asiàtics. L’assessora Lieve Fransen atribueix aquesta dependència a l’externalització que han fet les farmacèutiques europees de part de la producció per “retallar costos”. “La globalització ha fet més fàcil importar de països pobres”, constata Fransen.
El director de comunicació de la Federació Europea d’Indústries i Associacions Farmacèutiques, Andy Powrie-Smith, admet que no només s’ha desmantellat la manufactura, sinó també part de la recerca científica que s’ha traslladat als Estats Units i la Xina. La Comissió Europea està preparant un pla per afrontar l’escassetat de medicaments i els problemes en la cadena de subministrament revelats per la crisi del covid-19. L’executiu europeu pretén diversificar els proveïdors per reduir les dependències externes i vol vincular la nova estratègia al pressupost plurianual de la UE, segons va avançar una de les seves vicepresidentes a meitats d’abril. La CE té previst presentar els comptes i el pla de recuperació del COVID-19 aquesta setmana. Fransen celebra que per fi la UE s’hagi adonat d’aquest problema i considera important que la nova estratègia plantegi sobretot a creació d’estocs d’emergència a nivell europeu.
Des de la indústria farmacèutica també veuen amb bons ulls millorar l’autosuficiencia europea. “Hem de tenir a Europa un sistema obert però estratègicament autònom que pugui funcionar bé amb altres regions del món”, defensa l’EPFIA. Powrie-Smith recorda que també cal reforçar “l’ecosistema de recerca farmacèutica” a Europa amb un “sistema de regulació flexible” i més incentius perquè els inversors apostin per posar diners en el “complex procés per desenvolupar tractaments o vacunes”. “Caldria un procés regulador més dinàmic basat en un diàleg constant entre els innovadors i els reguladors”, afirma. Considera que això seria especialment important per facilitar els assajos clínics de tractaments o vacunes.
La llunyania dels centres de producció asiàtics està portant Europa a buscar-los més a prop. El cap de la diplomàcia europea Josep Borrell defensava en un recent article que seria “bona idea” explorar noves aliances estratègiques amb l’Àfrica en la producció de medicaments. “És probable que ens dirigim cap a cadenes de subministrament més curtes”, deia després de veure com el tancament de fronteres pel coronavirus ha posat traves a la importació de productes essencials. A més, el també vicepresident de la Comissió Europea alerta dels perills de dependre de països com la Xina. “Ens interessa políticament no dependre massa de potències estrangeres que puguin, d’una manera o altra, comportar-nos un alt cost per la nostra dependència”, avisava.
Una idea que va en la línia de la recomanació de Lieve Fransen, una exalt càrrec de la CE. Per a ella aquesta col·laboració amb l’Àfrica beneficiaria la capacitat de tots dos continents per afrontar futures pandèmies i alhora asseguraria una cadena de producció i subministrament dels medicaments “diversificada i escalada”. Fransen també alerta que la Xina ja ha començat a interessar-se pel desenvolupament del sector farmacèutic xinès. “Espero que la nova estratègia inclogui la regionalització de les cadenes de subministrament i producció a Europa amb algunes aliances”, defensa Fransen.
