Per primera vegada, un equip d’astrònoms japonesos han detectat un cos d’1,3 quilòmetres de radi als límits del Sistema Solar. Objectes com aquests fa més de 70 anys que s’havia predit que existien, però la descoberta d’un d’ells és un pas molt important pel paper que van complir en la formació dels planetes, ja que són l’estadi intermig entre les primeres amalgames de pols i gel i els grans cossos celestes que coneixem a dia d’avui.
L’objecte ha estat localitzat al Cinturó de Kuiper, la col·lecció de petits objectes que hi hi ha més enllà de Neptú i el més conegut dels quals és Plutó, tot i que darrerament s’ha parlat molt d’un altre d’aquests cossos: Ultima Thule. Els objectes del Cinturó de Kuiper es consideren les restes de la formació del Sistema Solar, però mentre el cinturó d’asteroides que hi ha entre Mart i Júpiter ha estat alterat per la radiació del Sol, col·lisions amb altres objectes i la gravetat dels planetes, al Cinturó de Kuiper, fred, fosc i solitari, les condicions que regien la formació dels planetes del Sistema Solar continuen pràcticament inalterades. Per als astrònoms, representa una màquina del temps que es remunta al principi del naixement dels planetes.
La suposició que allà hi havia objectes amb radis d’entre un i uns quants quilòmetres es va fer fa anys, però eren massa llunyans, petits i foscos fins i tot pels millors telescopis, que no els poden observar directament. Un equip de l’Observatori Astronòmic Nacional del Japó, doncs, va buscar-los fent servir un altre sistema: l’ocultació, consistent a seguir un gran nombre d’estrelles esperant que, en algun moment, es detecti l’ombra d’un objecte passant per davant seu, com es fa per descobrir exoplanetes.
Així, observant 2.000 estrelles durant 60 hores, es va detectar el pas d’un objecte del Cinturó de Kuiper, d’uns 1.300 metres de radi, per davant d’una estrella. La rapidesa amb què es va trobar podria indicar que hi ha moltíssims objectes com aquest, recolzant la teoria que, en la formació dels planetes, primer es formen cossos d’aquesta mida que van augmentant unint-se entre ells.
Així, amb un pressupost extraordinàriament més petit que el de qualsevol gran projecte internacional, l’equip japonès ha aconseguit fer un descobriment que, publicat a la revista ‘Nature Astronomy’, ha demostrat una antiga predicció. Els científics continuaran examinant el Cinturó de Kuiper a la recerca de més cossos com aquest.
5 
