L’Ajuntament de Barcelona ha redactat el Protocol d’Actuació per Situació de Sequera de la ciutat de Barcelona. Té com a objectiu establir un model d’actuació dels serveis municipals que garanteixi la coordinació i actuació operativa dels serveis i recursos necessaris a fi de minimitzar els efectes de les situacions de sequera.
La Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), actualitza diàriament la informació de l’estat dels recursos hídrics de les conques internes de Catalunya. Segons la darrera informació disponible i pendent de la climatologia, Catalunya podria entrar en situació d’alerta cap a la primavera i les situacions d’emergència es podrien donar cap a l’estiu.
L’Ajuntament de Barcelona pretén amb aquest protocol, anticipar-se a situacions de risc de sequera i preveure actuacions per tal d’adequar-se als requeriments i necessitats de gestió en matèria hídrica de la ciutat, sensibilitzar a la ciutadania en la millora dels hàbits de consum de l’aigua, organitzar, coordinar i vetllar pel compliment de les actuacions necessàries pel bon ús dels recursos hídrics de la ciutat i minimitzar els danys a les persones, medi ambient, bens i infraestructures de la ciutat.
El regidor de Presidència, Aigua i Energia, Eloi Badia, ha declarat que l’Ajuntament de Barcelona “ha de donar resposta de tranquil·litat i seguretat a la ciutadania perquè en cas de sequera la ciutat està preparada per fer-hi front”.
La sequera és un fet recurrent a Catalunya i sobretot a les conques internes i, per tant, també a Barcelona, que n’és especialment sensible.
L’abastament d’aigua potable a Barcelona té majoritàriament un origen superficial: 80%, provinent de la conca del Ter i del Llobregat, i per tant, s’han establert mesures per restringir els consums d’aigua. L’altre 20% prové de recursos subterranis de freàtica (16%) i de l’aigua de mar dessalinitzada (4%).
Barcelona té un consum total de 162 l/hab/dia i d’aquest, un consum domèstic de 107 l/hab/dia. El consum domèstic representa el 66% del total anual d’aigua, el comercial i industrial el 28% i els serveis municipals el 6%.
El Protocol d’Actuació per Situació de Sequera estableix quatre possibles escenaris:
– Prealerta: escenari d’avís, merament informatiu per al públic en general.
– Alerta: situació en la qual, atesa l’excepcional escassetat de recursos hídrics, cal que s’adoptin mesures d’estalvi a l’abastament i restriccions parcials a la resta d’usos.
– Excepcionalitat: atès l’agreujament en l’escassetat de recursos hídrics, cal que s’intensifiquin les mesures restrictives en relació amb els usos i el medi previstes per a l’escenari d’alerta, incloent la prohibició d’alguns usos interns a les xarxes d’abastament urbà.
– Emergència: restriccions i limitacions extraordinàries.
El Protocol estableix les accions concretes d’estalvi d’aigua que es duran a terme per aquells serveis o activitats que més consum generen, com són: espais verds, les fonts ornamentals, neteja urbana, les instal·lacions esportives i les piscines, i la neteja de vehicles – tant públics com també privats-, graduant les restriccions dels consums d’aigua potable per a cadascun dels escenaris de sequera que es contemplen.
Respecte a la gestió de l’abastament domiciliari de la població, es realitza des de l’AMB, administració que actualment està elaborant el seu protocol d’actuació. Barcelona està a la taula de treball atès l’impacte que podran tenir les accions que s’hagin de dur a terme a la ciutat. Tot i això, la Generalitat de Catalunya ha establert uns mínims d’estalvi d’aigua per a tots els municipis: un 5% en situació d’Alerta, un 15% en Excepcionalitat i un 25% en Emergència, amb l’aplicació de les mesures corresponents als diferents escenaris de sequera.
1 
