Desafiaments d’abast mundial com el canvi climàtic, l’impacte de la intel·ligència artificial en la democràcia i els drets humans, la ciberseguretat o la regulació de l’edició genètica fan de la ciència i la tecnologia instruments estratègics en l’àmbit dels afers exteriors. Entesa com l’ús de la ciència i la tecnologia amb objectius diplomàtics, d’una banda, i l’ús de l’acció diplomàtica per a potenciar el progrés científic de l’altra, la diplomàcia científica apareix amb força a tot el món. En aquest context, aquesta setmana Barcelona acull la Science and Technology Diplomacy Summer School, adreçada a líders de governs, directors de centres de recerca i professionals de les relacions internacionals. Aquesta formació pionera examinarà els avenços en el camp de la diplomàcia científica i tecnològica, amb un interès especial en les seves implicacions a Europa, la Mediterrània i el paper de les ciutats globals. En paral·lel, a més, es faran reunions entre els experts internacionals en diplomàcia científica i institucions com el Parlament de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, universitats i centres de recerca.
La capital catalana és la quarta ciutat del món sense capitalitat estatal pel que fa al nombre de missions consulars i acull la seu de la Unió pel Mediterrani i les oficines regionals d’organitzacions internacionals com l’ONU-Habitat, l’OMS o la Universitat de les Nacions Unides. A més, amb institucions de recerca de primer nivell, un ecosistema punter d’empreses tecnològiques i un dels sistemes universitaris més internacionalitzats d’Europa, Barcelona és un dels principals centres d’innovació del món. Tots aquests ingredients fan de la ciutat el lloc idoni per liderar una nova renaixença urbana per mitjà de la diplomàcia científica i tecnològica i la contribució als reptes globals.
La Summer School compta amb experts com Maurizio Bona, assessor científic de l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear; Ernesto Fernández, director de Política Científica i Aliances de la UNESCO, Nasser Kamel, secretari general de la Unió pel Mediterrani; Joan Clos, exalcalde de Barcelona i exdirector executiu d’ONU-Habitat o Marga Gual, Directora de Projectes del Centre de Diplomàcia Científica de l’Associació Americana per a l’Avanç de la Ciència i assessora del Comissari de Recerca i Innovació de la Comissió Europea Carlos Moedas. En paraules de Gual «la nova generació de científics i diplomàtics ha de parlar un llenguatge comú per abordar els reptes globals més urgents. Els trets definitoris de la ciència -transparència, evidència, col·laboració- són universals i poden facilitar la cooperació entre territoris malgrat les diferències polítiques». Segons l’assessora de la Comissió Europea, «és emocionant comprovar com cada vegada més professionals de la ciència i la tecnologia veuen en la diplomàcia científica un instrument valuós perquè la seva recerca es posi al servei de la humanitat i tingui un impacte més enllà del món acadèmic. Aquestes tendències seran cabdals per al futur de les relacions internacionals».
Segons Shaun Riordan, Director de la Càtedra de Diplomàcia i Ciberespai de l’Institut Europeu d’Estudis Internacionals i exmembre del cos diplomatic del Regne Unit, «qüestions com la gestió del ciberespai són massa importants per deixar-les només en mans dels techies, com han demostrat els conflictes al voltant del 5G i Huawei». La ciència i la tecnologia estan al centre dels principals debats geopolítics del moment. Riordan considera que aquest fòrum situa Barcelona com una «veu influent al món, amb un discurs que transcendeix els seus límits geogràfics i aporta coneixement i solucions als grans reptes globals». Per a Alexis Roig, director executiu de SciTech DiploHub, «aquesta formació pionera reforça el lideratge de Barcelona en el camp de la diplomàcia científica i permet connectar l’ecosistema del coneixement i el potencial innovador de la ciutat amb els principals debats en l’àmbit de la geopolítica, les relacions internacionals i el desenvolupament sostenible».
