Un astrofísic té un pla per aturar la devastació dels incendis forestals

Un sistema basat en "capes" podria detectar els incendis de seguida que es declaressin, evitant una propagació que pot ser molt ràpida i fer que el foc es torni incontrolable

Una imatge de l'incendi

Incendi | BOMBERS DE LA GENERALITAT

En un estiu com el d’enguany, en què una sèrie d’incendis forestals estan arrassant grans zones de l’estat de Califòrnia, als Estats Units, Carl Pennypacker, un astrofísic de la Universitat de Berkeley, està liderant un equip de científics que desenvolupen un sistema de satèl·lits, drons, avions tripulats i torres de detecció d’incendis per aconseguir saber el més ràpidament possible que se n’ha declarat un i poder actuar abans que es propaguin i es converteixin en una massa de foc impossible d’aturar. En un reportatge publicat a la pàgina web de la cadena nord-americana NBC, Pennypacker afirma que el sistema que està ideant podria salvar vides i reduir moltíssim els danys tant a la propietat com al medi ambient a un preu relativament baix, localitzant més aviat els incendis i permetent als bombers apagar-los de forma molt més ràpida i segura.

Actualment, els incendis forestals acostumen a ser detectats per testimonis oculars o, de vegades, per avions o satèl·lits meteoròlogics que veuen la columna de fum. Aquest procés, que fa que es trigui una mitja hora a saber de l’existència d’un incendi, podria fer-se en menys de dos minuts gràcies al sistema de Pennypacker, que ha batejat com a Fire Urgency Estimator in Geosynchronous Orbit (Detector de Foc d’Urgència en Òrbita Geosíncrona o FUEGO). A més dels efectius localitzats al cel i a l’espai, faria servir algorismes informàtics per analitzar fotografies de la superfície en àrees amb alta probabilitat d’incendis, ignorant senyals confuses i buscant colors i moviments característics del fum i les flames per avisar directament les autoritats. El funcionament d’aquest mètode té el seu origen en l’experiència de Pennypacker, que ha passat gran part de la seva carrera buscant i identificant els llums del cel. Fa gairebé trenta anys, però, es va preguntar com de gran hauria de ser un incendi a la superfície terrestre per ser vist per un satèl·lit que estigués a més de 20.000 quilòmetres de la Terra, especialment si és geosíncron, és a dir, que sempre es troba en el mateix punt sobre el planeta. La resposta és que hauria de fer, aproximadament, 30x30m, una mida prou petita com per ser extingit abans no es converteixi en un incontrolable, especialment en les condicions globals de de canvi climàtic que patim.

Segons afirma Pennypacker al reportatge, un sistema com aquest és més necessari que mai, però tot i això estan tenint problemes per aconseguir els recursos necessaris per desenvolupar-lo. El satèl·lit que serviria com a primera alerta costaria uns 300 milions de dòlars de construir i posar en òrbita. En comparació, i deixant de banda el dany ambiental, alguns dels incendis que han afectat l’estat de Califòrnia durant els darrers anys han tingut costos econòmics superiors als 1.000 milions cadascun. En aquestes circumstàncies, l’equip de Pennypacker afirma que està explorant una col·laboració amb el Departament de Defensa dels Estats Units, que té un satèl·lit semblant al que faria servir FUEGO i que, a un cost de 50.000 dòlars i uns 10-20.000 dòlars anuals, podria fer una feina semblant. Serà qüestió de veure com avança el seu projecte ja que, si s’implementés i tingués èxit, podria resultar molt útil a molts altres llocs del món que, com Califòrnia, corren un gran risc de patir incendis de grans dimensions i que es propaguen amb molta rapidesa.

Nou comentari