A mesura que el contagi pel nou coronavirus s’ha anat escampant per tot el món, molts professionals sanitaris han insistit, tant a través dels mitjans com de les xarxes socials, en la necessitat del que s’anomena “aplanar”, en la mesura del possible, la corba epidèmica. Aquesta expressió fa referència a un gràfic que es fa servir de manera habitual per mostrar el ritme de contagi de diverses malalties com es pot veure, per exemple, al web de l’Institut Català de la Salut. Aquesta corba és molt important no només a l’hora de controlar el ritme a què s’escampa una malaltia determinada, i també el nombre final d’afectats, sinó per assegurar que els serveis sanitaris disposen de prou recursos per atendre tots els afectats i fer-ho de la manera més adient i més segura possible.
En el cas que ens ocupa, el del nou coronavirus, la seva novetat i la falta d’una vacuna i de medicació específica per tractar la malaltia fa que tota la població sigui susceptible de ser infectada, presentant més o menys símptomes i, per tant, sent més o menys fàcil d’identificar. A hores d’ara, i a causa del retard dels governs i administracions d’arreu del món en prendre mesures dràstiques per evitar que s’escampés per tot el planeta, a molts indrets resulta difícil evitar l’aparició de nous casos tot i que, fins i tot ara, encara se’n pot frenar el ritme. Fer-ho, i això és responsabilitat no només dels governs sinó també de tots i cadascun dels ciutadans, és essencial perquè tots els qui siguin infectats pugui rebre l’atenció mèdica que necessiten.
Si la corba és més acusada –és a dir, si massa gent emmalalteix de cop– els serveis sanitaris no seran capaços de donar resposta no només als afectats pel coronavirus sinó, també, a tota la resta de pacients, posant en perill les vides de molts d’ells. Si la corba és més plana, en canvi, tots els contagiats podran ser tractats amb més seguretat i sense col·lapsar uns serveis mèdics que, per bons que puguin ser, tenen un límit físic conegut. Un brot més llarg és més fàcil de controlar pels professionals i permet salvar més vides malgrat l’impacte que pugui tenir en l’economia, és per això que és extraordinàriament important que s’imposin i es compleixin mesures de contenció del virus, com ara la prohibició d’actes amb gran afluència de públic, el tancament d’alguns establiments, els confinaments i, fins i tot, les limitacions a la mobilitat i quarentenes regionals que s’han imposat a països com Itàlia o la Xina. Unes mesures que, tot i que podria ser tard per imposar, a llarg termini continuarien tenint efectes beneficiosos.
El cap de la Xarxa Global d’Alerta i Resposta a Brots de l’Organització Mundial de la Salut, Dale Fisher, va explicar en una entrevista a la BBC per què era tan important “aplanar la corba” posant com a exemple, precisament, Itàlia, on l’augment constant de casos ha fet col·lapsar els serveis d’alguns centres sanitaris: “pots ser el millor hospital de Nova York o Singapur… i al final la teva capacitat serà superada i tens gent als passadissos”.
