Un equip d’investigadors de la Universitat Goethe (Frankfurt, Alemanya) afirmen que han descobert per què les vacunes d’AstraZeneca i Johnson&Johnson s’associen a casos de trombosi, per bé que molt poc habituals, i creuen que totes dues es podrien modificar per eliminar aquest efecte secundari que, d’ençà que es va descobrir, ha estat al centre de les discussions sobre les diverses vacunes contra la Covid-19 que hi ha en ús a dia d’avui.
En un article a ‘Research Square’ que encara no ha estat avaluat, els científics afirmen que l’ús d’adenovirus com a vector, comú en totes dues vacunes, és a l’arrel del problema. La vacuna es basa en què aquest adenovirus conté les instruccions genètiques de la proteïna espiga del SARS-CoV-2 i les introdueix al cos, concretament al nucli de les cèl·lules i no pas al citosol que és, normalment, l’indret de la cèl·lula on el virus fabrica les proteïnes. En qualsevol cas, un cop al nucli, algunes parts de l’ADN de la proteïna es trenquen i no poden adherir-se a la membrana cel·lular, que és on es produeix la immunizació. Aquests fragments de proteïna, que són expulsats de les cèl·lules i abocats al plasma sanguini, són els que creen aquests trombes aproximadament a una de cada 100.000 persones, una proporció baixa però que ha causat alarma a causa del procés de vacunació massiva que estan vivint grans parts del món. Així, per exemple, s’han detectat 142 casos de trombosi associada a la vacuna d’entre els més de 16 milions d’europeus que han estat vacunats amb AstraZeneca i Johnson&Johnson.
Els mateixos investigadors, però, afirmen que hi ha una manera relativament senzilla de solucionar aquest problema ara que ja se’n coneix la causa: modificant la seqüència genètica que codifica la proteïna espiga per impedir que es trenqui i, així, eliminar la possibilitat de trombes. Segons ha afirmat un dels autors de l’estudi, Rolf Marschalek, Johnson&Johnson ja ha contactat amb l’equip de què forma part per demanar-los consell en aquest sentit. Tot i això, cal remarcar un cop més que l’estudi no ha estat avaluat per experts i que, tot i que sembla prometedor, caldria esperar la revisió per part de la comunitat científica per assegurar-ne totalment la validesa.
