Un home de 58 anys que en feia 40 que s’havia quedat cec és capaç de veure imatges i objectes en moviment gràcies a una injecció de proteïnes a la retina que li ha curat la ceguesa. Un article publicat fa ben poc a la revista ‘Nature Medicine’ explica com aquest cas és el primer on l’optogenètica, una tècnica basada en el control de l’expressió genètica i l’activitat de les neurones, ha funcionat com a teràpia en humans. Tot i que es fa servir habitualment per provar circuits neuronals, les seves possibilitats per tractar el dolor, la ceguesa i alguns problemes cerebrals s’investiga des de fa temps, per bé que no està sent fins ara que s’estan obtenint resultats molt prometedors.
En concret, el pacient a qui es va retornar la visió patia retinitis pigmentosa, una malaltia degenerativa que mata les cèl·lules dels ulls que capten la llum i que són el primer element del procés que ens duu a veure-hi, detectant la llum i enviant senyals a les cèl·lules ganglionars, que les fan arribar al cervell. Aquesta teràpia optogenètica fa servir un virus per saltar-se les cèl·lules destruides i fer arribar proteïnes sensibles a la llum directament a les cèl·lules ganglionars, permetent que detectin la llum. Així, quatre mesos després d’haver injectat el virus als ulls del pacient, la producció de proteïna s’havia estabilitzat i, aleshores, van prova la seva visió. El problema, és clar, era regular la quantitat i el tipus de llum que entrava a l’ull, una tasca molt complexa i que una proteïna, per sí sola, no pot fer.
Per posar-hi remei, van crear unes ulleres especials perquè optimitzessin la informació visual per a la seva detecció per part de les proteïnes. Fent servir una càmera, les ulleres analitzen els canvis en la intensitat i el contrast de la llum i la converteixen en un mapa de punts que les cèl·lules ganglionars i el cervell poden convertir en imatges. El procés, però, requereix un entrenament de mesos, tot i que al final l’home va ser capaç de “veure” imatges amb molt de contrast, com ara objectes en una taula o les franges d’un pas de vianants. Sense les ulleres, és clar, l’home continua sent cec, però duent-les ha estat capaç de veure-hi cada vegada millor, un avenç considerable i que mostra que la teràpia, si més no, és segura i té efectes permanents. Uns resultats prometedors i que podrien donar esperança a milers i milers de persones arreu del món.
